La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) donant suport a l’aplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En els seus escrits, ambdós organismes acusen el Tribunal Suprem (TS) de fer una interpretació “irraonable” i “arbitrària” de la norma per rebutjar-ne l’aplicació, vulnerant així el dret a la tutela judicial efectiva. L’argument central és que no existeixen proves d’enriquiment personal per part de l’expresident, que és l’única excepció que contempla la llei per a aquest delicte. Consideren que la decisió del Suprem ignora la finalitat política de la llei, orientada a la reconciliació pels fets del procés, i nega la dimensió pública dels actes. La resolució final del TC, que podria facilitar el retorn de Puigdemont, està condicionada per una decisió pendent del TJUE.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.

La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.