La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcanar han signat un protocol d’intencions per donar una solució definitiva a les inundacions recurrents a la zona d’Alcanar Platja. L’acord, subscrit pel conseller Albert Dalmau i l’alcalde Joan Roig, preveu l’execució d’obres hidràuliques al barranc del Llop i l’adquisició, per compra o expropiació, d’una desena d’habitatges situats en zona inundable per al seu posterior enderrocament. Aquesta mesura, resposta a greus episodis com els del 2021 i 2023, convertirà els seus residents en els primers desplaçats climàtics de Catalunya. El projecte, impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), inclou la construcció de basses de laminació i la canalització de cabals. El full de ruta estableix un calendari que preveu iniciar les demolicions a finals del 2026 i finalitzar tot el projecte a principis del 2029, renaturalitzant la zona afectada.
El sud-est asiàtic pateix unes inundacions i esllavissades devastadores a causa de pluges torrencials monsòniques, agreujades per fenòmens extrems. Països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka han registrat un balanç tràgic que supera els 1.000 morts, a més de centenars de desapareguts i més de 500.000 persones evacuades. A Indonèsia, l’illa de Sumatra és la zona més castigada, amb milions d’afectats i pèrdues econòmiques multimilionàries. A Tailàndia, els equips d’emergència centren els seus esforços en el rescat i la reconstrucció a localitats com Hat Yai. Mentrestant, a Sri Lanka, el pas del cicló tropical Ditwah no només ha causat centenars de víctimes, sinó que també ha generat una alerta sanitària pel risc de malalties infeccioses. Experts locals atribueixen la intensitat d’aquests desastres al canvi climàtic.
La cimera del clima COP30, celebrada a Belém (Brasil), es desenvolupa en un context de creixent emergència climàtica i amenaces a l’Amazònia. Aquesta edició destaca pel retorn de les grans mobilitzacions ciutadanes, amb la Marxa Global Unificada dels Pobles com a primera gran manifestació al carrer des de la COP26 de Glasgow, exigint accions urgents. Malgrat l’escepticisme general sobre la capacitat de la cimera per assolir acords radicals, a causa de les tensions geopolítiques i la influència dels productors de combustibles fòssils, s’ha aconseguit un resultat tangible. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern del Brasil han impulsat una iniciativa global per adaptar els sistemes de salut al canvi climàtic, mobilitzant 300 milions de dòlars de fundacions filantròpiques com la Gates i la Rockefeller. Aquest pla busca reforçar la resiliència sanitària davant fenòmens extrems.
La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.