El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional s’ha reprès amb la decisió del tribunal sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses. El president de la sala, José Ricardo de Prada, ha declarat la competència del tribunal per jutjar l’origen de la fortuna familiar i ha posposat la resolució sobre la majoria de les al·legacions, com la possible nul·litat de la causa per la influència de l’‘operació Catalunya’, fins al moment de dictar sentència. No obstant això, el tribunal ha admès una petició clau de les defenses en acceptar que cinc membres de la cúpula policial d’aquella operació, incloent-hi l’excomissari José Manuel Villarejo, declarin com a testimonis. Mentrestant, la vista oral ja ha començat amb les declaracions dels primers testimonis, entre els quals la secretària i la filla de Jordi Pujol Ferrusola.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional ha començat amb les defenses demanant la nul·litat del procés. La principal estratègia dels advocats és emmarcar el cas dins de l’anomenada “Operació Catalunya”, argumentant una persecució política i judicial. Per això, sol·liciten anul·lar la prova inicial, originada per la denúncia de Victoria Álvarez, qui posteriorment va admetre haver cobrat de fons reservats. La defensa també al·lega la prescripció de delictes i dilacions indegudes. El judici ha de determinar l’origen de la fortuna familiar a Andorra, que segons la família prové d’una deixa de l’avi Florenci Pujol, mentre que la Fiscalia Anticorrupció sosté que són comissions il·legals. Els acusats s’enfronten a delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb peticions de presó de fins a 29 anys.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra la família Pujol-Ferrusola i una desena d’empresaris per aclarir l’origen de la seva fortuna oculta a l’estranger. La Fiscalia sosté que van formar una associació il·lícita per enriquir-se sistemàticament a través de comissions il·legals pagades per empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, acusant-los principalment de blanqueig de capitals i falsedat documental. El fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, és considerat el principal responsable i s’enfronta a la petició de pena més alta, 29 anys de presó. La defensa, per la seva banda, atribueix els fons a una deixa de l’avi, Florenci Pujol. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha determinat que l’expresident Jordi Pujol Soley, malgrat la seva salut delicada, serà jutjat i seguirà les sessions per videoconferència en un procés que comptarà amb més de 250 testimonis.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus set fills per la fortuna familiar oculta a Andorra. Malgrat els informes forenses que indicaven que no està en condicions de ser jutjat, el tribunal ha decidit mantenir Pujol, de 95 anys, en el procés, tot i que participarà per videoconferència des del seu domicili. Aquesta decisió, que ha causat sorpresa i ha estat qualificada de “venjança” per l’entorn familiar, deixa la porta oberta a eximir-lo més endavant segons el seu estat de salut. La família s’enfronta a acusacions de blanqueig de capitals i associació il·lícita, amb peticions de presó que arriben als 29 anys per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Les defenses han sol·licitat la nul·litat del judici, al·legant que es basa en proves obtingudes il·legalment a Andorra i vinculant la investigació amb l’anomenada “operació Catalunya”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.

L’Audiència Nacional ha de decidir si l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, pot ser jutjat per delictes com associació il·lícita i blanqueig de capitals. La seva defensa ha sol·licitat formalment l’arxiu de la causa, al·legant un greu deteriorament cognitiu amb marcadors d’Alzheimer que li impediria defensar-se adequadament. Aquesta petició es fonamenta en un informe forense que conclou que Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per comparèixer. Malgrat aquest dictamen, el tribunal ha convocat l’expresident a una declaració per videoconferència per avaluar-lo directament abans de l’inici del judici. El seu metge personal, Jaume Padrós, també ha confirmat la seva incapacitat. La decisió final podria seguir el precedent de la seva esposa, Marta Ferrusola, el cas de la qual va ser arxivat per motius de salut.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat ingressat a la Clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia de caràcter lleu, tot i que presenta una insuficiència respiratòria aguda. Aquesta hospitalització arriba només una setmana abans que comenci el seu judici a l’Audiència Nacional per associació il·lícita i blanqueig de capitals. A causa del seu delicat estat de salut, que inclou marcadors d’Alzheimer i un deteriorament cognitiu previ, el tribunal ha citat Pujol a una compareixença per videoconferència la setmana vinent. Aquesta sessió, amb la participació de metges forenses, determinarà si l’expresident pot declarar i de quina manera. Malgrat que la seva defensa ha demanat que segueixi el judici a distància, el seu fill, Oriol Pujol, ha assegurat que el seu pare vol que el procés judicial tiri endavant.

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha estat ingressat a la clínica Sagrada Família de Barcelona a causa d’una pneumònia, a només una setmana de l’inici del seu judici a l’Audiència Nacional. Aquest contratemps de salut es produeix en un moment decisiu, mentre el tribunal avalua si l’estat de l’expresident, de 95 anys, li permet desplaçar-se a Madrid per ser jutjat. La seva defensa ja havia sol·licitat que declarés per videoconferència, argumentant una salut delicada que inclou “marcadors d’Alzheimer”. En el judici, que ha de començar el 24 de novembre, Pujol i la seva família s’enfronten a acusacions d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb una petició fiscal de 9 anys de presó per a ell i penes de fins a 29 anys per als seus fills. L’hospitalització afegeix incertesa i podria provocar un ajornament del procés judicial.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.