La cimera del clima COP30, celebrada a Belém (Brasil), es desenvolupa en un context de creixent emergència climàtica i amenaces a l’Amazònia. Aquesta edició destaca pel retorn de les grans mobilitzacions ciutadanes, amb la Marxa Global Unificada dels Pobles com a primera gran manifestació al carrer des de la COP26 de Glasgow, exigint accions urgents. Malgrat l’escepticisme general sobre la capacitat de la cimera per assolir acords radicals, a causa de les tensions geopolítiques i la influència dels productors de combustibles fòssils, s’ha aconseguit un resultat tangible. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern del Brasil han impulsat una iniciativa global per adaptar els sistemes de salut al canvi climàtic, mobilitzant 300 milions de dòlars de fundacions filantròpiques com la Gates i la Rockefeller. Aquest pla busca reforçar la resiliència sanitària davant fenòmens extrems.

La Unió Europea ha assolit un acord per reduir les seves emissions en un 90% per a l’any 2040, en comparació amb els nivells de 1990. Aquest compromís, fruit d’una negociació maratoniana de més de 18 hores entre els ministres de Medi Ambient, s’ha tancat just abans de la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) per presentar un full de ruta comú. L’acord, basat en una proposta de la Comissió Europea però amb importants concessions, estableix un objectiu intermedi per al 2035 i introdueix una notable flexibilitat per assolir la meta final. Països com França i Itàlia van pressionar per aquestes mesures, que inclouen la possibilitat d’externalitzar fins a un 5% de la reducció mitjançant la compra de drets d’emissió i la implementació de revisions cada dos anys. Aquestes revisions permetran ajustar l’objectiu segons l’evolució científica i tecnològica, buscant un equilibri amb la competitivitat.