El Banc Europeu d’Inversions (BEI), presidit per Nadia Calviño, destinarà 1.500 milions d’euros a Catalunya abans de final d’any, amb una quarta part dedicada a l’habitatge, incloent-hi la construcció de 640 pisos socials a Barcelona. Aquesta inversió europea, que també donarà suport a infraestructures i transport, complementa les iniciatives del govern català per afrontar la crisi residencial. En aquest sentit, el programa “Préstec Emancipació”, gestionat per l’Institut Català de Finances (ICF), ja ha concedit ajuts a prop de 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge, que passa a ser de protecció oficial. Malgrat aquests esforços, Calviño ha advertit que en el pròxim pressupost de la UE només la despesa en defensa quedarà exclosa de les regles de control del dèficit, a diferència de la inversió en habitatge.

El gegant del comerç electrònic Amazon ha iniciat un procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) que afectarà un màxim de 1.200 treballadors de les seves oficines corporatives a Espanya. La mesura impactarà les seus de Madrid (Amazon Digital Spain) i Barcelona (Amazon Spain Service), excloent explícitament el personal dels centres logístics i la resta d’operacions nacionals. Aquest ajust forma part d’una reestructuració global més àmplia anunciada per la multinacional, que preveu la supressió de 14.000 llocs de treball corporatius a tot el món. La companyia justifica la decisió per la necessitat de reduir la burocràcia, compensar la sobrecontractació durant la pandèmia i mantenir una estructura més àgil, en un context on també aposta per l’automatització. Aquesta retallada de personal es produeix després d’una onada prèvia d’acomiadaments i malgrat que Amazon va registrar beneficis significatius recentment.

Mentre Protecció Civil de la Generalitat, dirigida per Marta Cassany, prepara una prova massiva del sistema d’alertes a mòbils ES-ALERT per al 3 de novembre a la regió de Barcelona per familiaritzar la ciutadania i garantir la seva eficàcia, l’ús d’aquesta mateixa eina es troba al centre d’una greu polèmica al País Valencià. La gestió de la recent DANA, que va provocar 229 morts, està sota investigació judicial, centrant-se en el retard de l’enviament de l’alerta. L’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, assegura que va mantenir informat en tot moment el president Carlos Mazón sobre la decisió d’enviar el missatge, una versió que contradiu directament les declaracions del president, qui nega haver estat notificat. Aquesta situació evidencia el contrast entre la preparació preventiva del sistema a Catalunya i les qüestionades decisions durant una catàstrofe real.

Els sindicats UGT FESMC, CCOO i CGT han convocat cinc jornades de vaga de 24 hores al Trambaix i el Trambesòs, començant el 31 d’octubre i continuant els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. La mobilització sorgeix després d’un any de negociacions infructuoses per al nou conveni col·lectiu. Els representants dels treballadors acusen l’empresa TRAM de mostrar-se “inflexible” i de proposar condicions que suposen un “retrocés dels drets adquirits”. Durant les aturades, s’han establert uns serveis mínims del 40% a les hores punta (de 6:30 a 9:30 i de 16:00 a 20:00) i del 20% durant la resta de la jornada. Els sindicats defensen la vaga com una eina de pressió legítima per aconseguir una “negociació real” i un acord just.

La mobilitat a l’àrea de Barcelona s’ha vist greument afectada per dos incidents de trànsit diferents. A l’autopista AP-7, un accident entre Cerdanyola del Vallès i el Papiol ha provocat el tall d’un carril i ha generat retencions significatives en ambdós sentits: 7 quilòmetres en direcció a Tarragona i 5 quilòmetres cap a Girona, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. D’altra banda, a la ciutat de Barcelona, s’ha produït un atropellament mortal a l’avinguda Diagonal, a la cruïlla amb la Gran Via de Carles III. Una menor de 14 anys ha mort en ser envestida per un autobús de l’empresa Monbus. Aquest tràgic succés, que ha obligat a restringir la circulació, representa la novena víctima mortal en accidents de trànsit a la ciutat durant l’any 2025.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat dues organitzacions criminals especialitzades que operaven a Catalunya. A l’Arboç, han detingut tres homes amb més de 140 antecedents que actuaven a l’autopista AP-7. Aquest grup utilitzava el mètode “punxarodes” per distreure les víctimes i sostreure’ls grans quantitats de diners, arribant a robar 12.000 euros en un sol dia. Paral·lelament, a Barcelona, la policia ha desmantellat un altre grup, també format per tres homes, acusat de cometre 13 robatoris amb força en domicilis. Aquesta banda feia servir la tècnica dels marcadors de cola per identificar pisos buits durant els mesos d’estiu. En els escorcolls posteriors a la seva detenció, els agents van recuperar un botí de 10.000 euros en efectiu i diverses joies.

Una operació policial internacional, liderada per les autoritats sèrbies i coordinada per Europol, ha desarticulat dues organitzacions criminals vinculades al grup Vracarci. L’operatiu, amb la participació dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, ha resultat en la detenció de tretze persones a Sèrbia, Barcelona, València i Dubai, d’un total de 28 investigats per delictes com tràfic de cocaïna a gran escala, assassinats i l’ús d’artefactes explosius. Aquesta facció del clan Kavac manté una guerra oberta amb els Skaljari que ha causat desenes de morts a Europa. L’actuació a Catalunya, on es va arrestar un membre important que portava un alt nivell de vida, va ser precedida per un informe d’intel·ligència dels Mossos que alertava de la presència d’aquests grups. L’objectiu de la policia catalana és impedir que s’estableixin de manera permanent al territori.

Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc joves, tres homes i dues dones d’entre 16 i 20 anys, per la seva presumpta implicació en l’apunyalament mortal d’un menor i les ferides greus a un altre adolescent. Els fets van ocórrer la nit del 8 de setembre al carrer Antoni de Capmany, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Les detencions es van efectuar a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat després de més d’un mes d’investigació, la qual ha descartat de moment que el crim estigui relacionat amb un conflicte entre bandes juvenils. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge va decretar presó provisional per a dos dels tres adults arrestats, mentre que la Fiscalia de Menors va ordenar l’internament en règim tancat per a un dels dos menors detinguts i llibertat vigilada per a l’altre.

Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat l’assentament del Parc de Joan Miró, on vivien entre 40 i 60 persones en una vintena de tendes de campanya. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració dels Serveis Socials i la supervisió de la Fundació Arrels, va culminar amb la instal·lació de tanques per impedir que les persones tornessin a instal·lar-s’hi. Aquesta intervenció es produeix després que la síndica de greuges demanés explicacions a l’Ajuntament de Barcelona per la situació del parc, arran de queixes veïnals. Aquestes queixes no només es referien a l’assentament, sinó també a l’estat general de la zona a causa de les obres de la línia L8 de FGC. Malgrat algunes queixes, diversos veïns van afirmar que les persones desallotjades eren tranquil·les i no havien generat problemes de convivència.

Catalunya afronta un episodi de pluges intenses que afecta gran part del territori durant el final de la setmana. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès avisos per dijous, divendres i dissabte davant la previsió de xàfecs forts, que podrien superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora i anar acompanyats de tempesta i, localment, de calamarsa. Les alertes s’estenen des del Pirineu fins al litoral, amb especial incidència a l’àrea de Barcelona, el Prepirineu i les Terres de l’Ebre. Aquesta situació meteorològica recorda els efectes de temporals recents, com el que va afectar Montserrat al setembre amb més de 126 litres per metre quadrat, un rècord en 22 anys. Aquesta tempesta va provocar danys que van obligar a tancar el Funicular de Sant Joan durant 26 dies, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que finalment ha reobert aquest dissabte.