Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.

La borrasca Nils ha provocat una víctima mortal i nombrosos ferits a Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona. Una dona de 46 anys va morir a l’hospital Vall d’Hebron després que li caigués part del sostre d’una nau industrial, un accident que va ocórrer durant la seva jornada laboral. Aquest temporal de vent, considerat el pitjor de l’última dècada, va registrar ràfegues superiors als 100 km/h i va causar danys generalitzats. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 86 persones, de les quals diverses van ser hospitalitzades. Entre els ferits greus destaca un voluntari de Protecció Civil en estat crític a Bellvitge per la caiguda d’un arbre a Sant Boi de Llobregat. La consellera Sílvia Paneque va defensar les mesures preventives del Govern, mentre els Mossos d’Esquadra investiguen l’accident mortal.

Barcelona celebra la seva festa major d’hivern, les Festes de Santa Eulàlia, del 12 al 15 de febrer, amb un programa centrat en la cultura popular i tradicional que enguany coincideix amb el Carnaval. L’edició destaca per la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi, amb una cercavila especial, i inclou actes emblemàtics com els Protocols de l’Àliga, el correfoc de Santa Eulàlia i la diada castellera. Un dels grans atractius són les jornades de portes obertes, que permeten l’accés gratuït a nombrosos museus i espais culturals com el MACBA, el MNAC, el CCCB, el Museu Picasso i l’Ajuntament de Barcelona. L’oferta es complementa amb propostes musicals com els concerts de la Lali Jove, amb artistes com Bigwé i Flashy Ice Cream, consolidant una celebració diversa per a tots els públics.

Amb motiu de la 40a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona el 28 de febrer, l’Acadèmia de Cinema, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat, ha impulsat un ampli programa d’activitats per integrar la celebració a la ciutat. Sota la direcció de Fernando Méndez-Leite, la iniciativa busca que la capital catalana se senti part de l’esdeveniment. Per això, s’han instal·lat set estàtues gegants del guardó en llocs emblemàtics i una exposició fotogràfica a la Plaça de les Glòries que ret homenatge al talent català. L’agenda cultural inclou un concert de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori, projeccions gratuïtes de films nominats amb col·loquis, i una trobada amb la guanyadora del Goya Internacional, Susan Sarandon. També es duran a terme activitats socials, com una sessió a la presó de Wad-Ras amb Alba Flores i tallers per a joves i escolars.

La pagesia catalana, liderada per Revolta Pagesa, ha organitzat una nova tractorada a Barcelona per commemorar els dos anys de les protestes que van mobilitzar el sector. Diverses columnes de tractors i vehicles provinents de tot el territori s’han concentrat davant del Departament d’Agricultura per exigir al Govern que compleixi els seus compromisos, en un context marcat per les recents mobilitzacions contra l’acord del Mercosur. El conseller Òscar Ordeig ha mostrat la seva disposició al diàleg. El balanç d’aquests dos anys de lluita és agredolç: mentre que portaveus com Jordi Ginabreda, del Gremi de la Pagesia Catalana, denuncien que la burocràcia no ha disminuït, altres veus com la de l’agricultora Anna Amir valoren positivament la major unitat del sector i la consciència ciutadana generada.

La quinzena edició del Festival Llum BCN se celebrarà del 6 al 8 de febrer de 2026 al barri del Poblenou, transformant el districte de Sant Martí sota el lema “Paisatges nocturns”. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’esdeveniment gratuït presentarà 33 instal·lacions, majoritàriament a l’aire lliure, creades per 12 artistes professionals i 18 escoles universitàries de disseny, arts i arquitectura. Entre els participants destacats hi ha el cineasta Albert Serra, que debutarà amb l’obra “Aquesta nit” a la façana del Disseny Hub, l’artista Laia Estruch i l’estudi austríac MO:YA. El festival, comissariat per Maria Güell i amb la col·laboració de la curadora internacional Birgit Lill-Schnabl, proposa redescobrir l’espai urbà a través de l’art, la llum i la tecnologia, organitzant les obres en tres itineraris diferents.

El congrés Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat la creació de la Fundació ISE a Barcelona, una iniciativa que emula el model de la Mobile World Capital per estendre el seu impacte durant tot l’any. Presentada pel seu director general, Mike Blackman, durant l’edició rècord de l’ISE 2026 —que preveu superar els 85.000 assistents—, la fundació busca crear un “impacte durador”. Aquesta entitat privada, que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, se centrarà en tres pilars: el desenvolupament del talent per reduir el dèficit de professionals, el foment de la innovació i la responsabilitat social. La mesura pretén enfortir els lligams del saló amb Catalunya i potenciar un sector audiovisual local que, segons ha destacat el conseller Miquel Sàmper, ja genera més de 9.000 milions d’euros anuals.

La Unitat de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra ha desmantellat una organització criminal que explotava sexualment dones en prostíbuls clandestins a Barcelona i París. L’operació, que va culminar el 13 de gener, es va saldar amb la detenció de la líder de la xarxa i vuit persones més investigades. L’entramat, dirigit per la detinguda, la seva parella i la seva mare, captava les víctimes amb falses promeses, els imposava deutes desorbitats i les obligava a prostituir-se sota un estricte cibercontrol amb càmeres de vigilància. Les dones també eren forçades a vendre i consumir drogues amb els clients. La investigació, iniciada el setembre de 2024 gràcies a la declaració d’una testimoni, va avançar decisivament quan dues víctimes van aconseguir fugir i denunciar. La líder gestionava uns 70 anuncis en línia a països com Espanya, França, Itàlia i Alemanya.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.