Els pagesos catalans, organitzats sota la plataforma Revolta Pagesa, han desconvocat les mobilitzacions i han aixecat els talls de carreteres que afectaven vies principals com l’AP-7, la C-16 i l’accés al Port de Tarragona. La decisió es va prendre després d’una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, on es van abordar les preocupacions del sector per l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. El Govern s’ha compromès a crear un “front comú” per defensar la pagesia davant Madrid i Brussel·les, impulsant mesures clau com l’aplicació de clàusules mirall per exigir les mateixes normatives als productes importats, un major control fronterer i ajudes compensatòries. Tot i mostrar-se satisfets, els pagesos han advertit que tornaran a mobilitzar-se en tres setmanes si no hi ha avenços concrets.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.

Agricultors catalans i francesos han iniciat mobilitzacions contundents contra la política agrària europea, amb un focus especial en l’acord comercial amb el Mercosur. A Catalunya, un centenar de tractors de les comarques de Girona han establert un bloqueig indefinit de l’AP-7 i l’N-II a Pontós, una acció coordinada pel Gremi de la Pagesia Catalana. Paral·lelament, a París, agricultors del sindicat Coordinació Rural (CR) han protestat amb tractors prop de la Torre Eiffel. La principal reivindicació és la retirada de l’acord amb el Mercosur, que consideren una “competència deslleial” per permetre l’entrada de productes elaborats amb substàncies prohibides a la UE, posant en risc la seguretat alimentària. A més, reclamen una Política Agrària Comuna (PAC) forta, rebutgen les retallades previstes i denuncien l’incompliment dels acords de Cervera per part del Govern.

Les carreteres catalanes han registrat dos accidents mortals recents amb resultats fatals. A Preixens (la Noguera), un home de 69 anys va morir després que el quad que conduïa sortís de la via i bolqués, quedant atrapat sota el vehicle. Aquest sinistre eleva la xifra provisional de víctimes a les carreteres catalanes a 143 persones enguany. D’altra banda, a l’autopista AP-7, al seu pas per Castellbisbal, una dona de 34 anys que viatjava com a acompanyant en una motocicleta va perdre la vida en impactar el vehicle contra la tanca de la via; el conductor va resultar ferit greu. Aquest va ser el primer accident mortal de l’any a la xarxa viària interurbana. En ambdós incidents es van mobilitzar efectius dels Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

L’any 2025 es va tancar amb un balanç negatiu a les carreteres catalanes, segons dades del Servei Català de Trànsit, amb un total de 144 persones mortes en 136 accidents mortals. Aquesta xifra representa un increment del 6% en la mortalitat respecte al 2024, tot i que suposa una reducció del 18% en comparació amb el 2019. Els col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) van sumar el 43% de les víctimes, sent els motoristes el grup més afectat amb 45 morts. També es va registrar un augment preocupant de la sinistralitat entre els menors de 35 anys. L’AP-7 es va consolidar com la via amb més defuncions, amb 17 víctimes. Per demarcacions, Barcelona va experimentar el major increment de morts, mentre que la comarca del Segrià va ser la que en va registrar més a tot el territori.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 60 anys a l’autopista AP-7, a l’altura de Girona, per transportar il·legalment 14 cadells de diverses races procedents d’Eslovàquia. L’operació, realitzada per la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA), va destapar un delicte de falsificació documental, ja que el conductor utilitzava de manera fraudulenta les dades d’un nucli zoològic del Baix Empordà que ja no tenia activitat. Una inspecció veterinària va confirmar que els animals tenien unes 10 setmanes, una edat inferior a la mínima legal permesa de 15 setmanes, fet que comprometia l’efectivitat de la vacuna contra la ràbia. Els cadells van ser posats en quarantena en una protectora, i es van comissar passaports i factures per un valor superior als 8.000 euros. La investigació continua oberta per determinar la destinació final dels animals.

El trànsit durant el pont de la Puríssima ha estat especialment complicat a les carreteres catalanes, tant en l’operació sortida com en la de retorn. Dissabte, diversos accidents a l’AP-7 i la C-17 van provocar llargues cues, sobretot en direcció al Pirineu, agreujades per esdeveniments com la Fira de l’Avet d’Espinelves i el Mercat Medieval de Vic. L’operació retorn també va registrar congestions significatives, amb la C-16 com a via més afectada. A més dels incidents, l’elevat volum de vehicles crea les condicions ideals per als anomenats embussos fantasma, un fenomen explicat pel Servei Català de Trànsit que es produeix per frenades brusques en cadena i que afecta habitualment trams de l’AP-7 i les rondes de Barcelona. Segons l’expert Òscar Llatje, mesures com la velocitat variable podrien ajudar a mitigar aquestes congestions.

El Pont de la Puríssima ha provocat intenses complicacions de trànsit a les carreteres catalanes, tant en l’operació sortida com en la de tornada. Segons el Servei Català de Trànsit, dels 460.000 vehicles previstos per sortir de l’àrea de Barcelona, una part significativa ho va fer divendres, generant llargues cues principalment a la C-16, amb fins a 14 quilòmetres de retenció. Per a l’operació tornada de dilluns, s’espera el retorn de 250.000 vehicles, amb noves congestions a les mateixes vies, com la C-16 i la C-17, i també a l’AP-7 i la C-58, agreujades per diversos accidents i la boira. Per gestionar la situació, els Mossos han intensificat els controls i s’han habilitat carrils addicionals en vies clau com l’AP-7, a més d’aplicar restriccions a la circulació de camions.

Davant l’alarmant augment de la sinistralitat a l’autopista AP-7, que enguany ha registrat 15 víctimes mortals —deu de les quals al tram de Tarragona—, el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, liderat per la consellera Núria Parlon, han impulsat un pla de xoc. Aquesta estratègia se centra especialment en els vehicles pesants, col·lectiu que acumula la majoria de morts. La mesura principal és la reducció de la velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en el tram entre Calafat i Amposta en sentit sud, que s’aplicarà en un mes. El pla, amb una vigència inicial de sis mesos, també inclou la instal·lació de sis nous radars mòbils, l’increment de la vigilància amb helicòpters i drons, i la intensificació dels controls dels Mossos d’Esquadra sobre la fatiga, les inspeccions tècniques i els avançaments indeguts.

Les distraccions al volant són un problema creixent a Catalunya, causant més del 30% dels accidents i generant gairebé 26.000 sancions l’any passat, principalment per l’ús del mòbil. Per combatre aquesta situació, el Servei Català de Trànsit (SCT) està desenvolupant una nova aplicació mòbil que enviarà avisos de veu als conductors sobre incidències en temps real, com accidents o talls de via, especialment a l’AP-7. Aquesta eina, que es preveu estigui operativa a finals de 2026, té com a objectiu millorar la seguretat i evitar que els usuaris es distreguin mirant pantalles. Mentrestant, la normativa vigent continua sent estricta, castigant la manipulació del telèfon amb la retirada de sis punts del carnet i una multa de 200 euros, i permetent als agents sancionar qualsevol altra acció que provoqui una pèrdua d’atenció en la conducció.