El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

L’actualitat judicial se centra en dos casos d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia, acusant-lo de delictes com organització criminal, suborn i malversació. La petició, que també inclou penes per al seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama, arriba després que el jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, els enviés a judici. Paral·lelament, el judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets, entra en la seva fase final. Diversos periodistes han testificat que van conèixer el contingut del correu electrònic on Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre el frau fiscal abans que el mateix fiscal general, un testimoni clau per a la defensa.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.