Les principals organitzacions empresarials catalanes, incloent-hi Foment del Treball i el grup G8 (liderat per la Cambra de Comerç de Barcelona), han consensuat una declaració conjunta sobre la nova proposta de finançament autonòmic. Aquest acord, fruit d’un procés de negociació iniciat per Josep Santacreu (Cambra) amb Josep Sánchez Llibre (Foment), qualifica la proposta com “un punt de partida” i una millora respecte al model vigent, però alhora la considera “no suficient”. El text unifica postures inicialment divergents, com la crítica inicial de Foment, i insta els partits polítics catalans a treballar plegats per millorar el model. El Govern de la Generalitat, a través de la consellera Alícia Romero, ha celebrat el pacte com una “rectificació” de Foment i ha aprofitat per demanar a Junts una actitud constructiva.

Les principals organitzacions empresarials i econòmiques de Catalunya, incloent-hi Foment del Treball, Pimec i les tretze cambres catalanes, han consensuat una posició comuna sobre el nou model de finançament. En una nota conjunta, qualifiquen la proposta com “una millora important, però no suficient” i la consideren un “punt de partida” per a futures negociacions. Tot i que valoren positivament l’augment de la suficiència financera i la transparència del sistema, assenyalen mancances significatives. Critiquen que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament i que el principi d’ordinalitat no estigui garantit a llarg termini. A més, adverteixen que el model no resol el dèficit fiscal ni el greu dèficit acumulat en infraestructures, xifrat en uns 42.500 milions d’euros, i es manté dins del marc de la LOFCA. Finalment, insten els partits a treballar plegats per millorar l’acord.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.