El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València ha citat a declarar com a testimoni el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, arran de les seves afirmacions públiques on assegurava que l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, l’informava “en temps real” el 29 d’octubre. La magistrada considera que el seu testimoni pot aportar informació rellevant sobre el flux de comunicacions durant la catàstrofe. Aquesta citació es produeix després de la declaració del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, qui va negar haver donat ordres a la consellera Salomé Pradas. Cuenca va defensar que els missatges de WhatsApp on instava Pradas a descartar el confinament de la població —dient-li que “s’ho tragués del cap”— estaven “descontextualitzats”, malgrat que la consellera ja l’havia advertit de la gravetat de la situació i d’una primera víctima mortal.

El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.