La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) donant suport a l’aplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En els seus escrits, ambdós organismes acusen el Tribunal Suprem (TS) de fer una interpretació “irraonable” i “arbitrària” de la norma per rebutjar-ne l’aplicació, vulnerant així el dret a la tutela judicial efectiva. L’argument central és que no existeixen proves d’enriquiment personal per part de l’expresident, que és l’única excepció que contempla la llei per a aquest delicte. Consideren que la decisió del Suprem ignora la finalitat política de la llei, orientada a la reconciliació pels fets del procés, i nega la dimensió pública dels actes. La resolució final del TC, que podria facilitar el retorn de Puigdemont, està condicionada per una decisió pendent del TJUE.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.