El diputat al Congrés Gerardo Pisarello presentarà formalment la seva candidatura per a les primàries de Barcelona en Comú (BComú), amb l’objectiu de ser el cap de llista a les eleccions municipals de Barcelona del 2027. L’anunci es farà a la biblioteca Gabriel García Márquez i comptarà amb el suport explícit de figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau i el ministre de Cultura Ernest Urtasun. Aquesta serà la primera vegada que dos aspirants s’enfrontaran en unes primàries del partit a la ciutat, ja que l’escriptor i comunicador Bob Pop (Roberto Enríquez Higueras) també ha manifestat la seva intenció de postular-s’hi. El suport de Colau a la candidatura de Pisarello ha sorprès alguns sectors alternatius, que reclamen un procés centrat en els projectes. Com a novetat, el reglament de les primàries estableix un format en tàndem, que obliga els candidats a presentar-se amb una altra persona per garantir la paritat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

Els activistes catalans de la Global Sumud Flotilla, entre els quals hi ha la diputada de la CUP Pilar Castillejo i l’exalcaldessa Ada Colau, han arribat a l’aeroport del Prat després de ser interceptats i detinguts per l’exèrcit israelià. A la seva tornada, han denunciat haver patit maltractaments físics i psicològics a la presó, incloent-hi la privació de menjar, aigua i medicaments essencials. Els membres de la missió humanitària han anunciat que emprendran accions legals contra Israel pel que qualifiquen de “segrest”. Tot i la seva experiència, han insistit que el seu patiment és secundari davant la violència que pateix la població palestina. A més, han alertat que l’activista mallorquina Reyes Rigo continua retinguda, acusada d’agredir una funcionària, tot i que els seus companys asseguren que va ser colpejada i aïllada.

Membres de la Global Sumud Flotilla, detinguts per Israel en aigües internacionals, han denunciat greus maltractaments físics i psicològics en tornar. Figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau, el diputat Juan Bordera i l’activista Greta Thunberg han relatat cops, hores lligats, privació de son i humiliacions. Les denúncies inclouen la negació d’insulina a un diabètic sota el pretext que “els metges són per a les persones” i no per a “animals”. Colau, que ha qualificat Israel d’estat “criminal i psicòpata”, ha confirmat la intenció de presentar una querella col·lectiva. Mentre el govern israelià nega les acusacions titllant-les de “mentides descarades”, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el tracte, ha ofert assistència forense als retornats i ha iniciat una investigació sobre els fets.