La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).