El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, liderat per Elma Saiz, ha presentat una proposta als agents socials per a la reincorporació progressiva dels treballadors després d’una baixa laboral llarga, concretament de més de 180 dies. La proposta planteja que els empleats puguin tornar a la feina a mitja jornada durant 30 dies, cobrant el 100% del seu salari. L’empresa abonaria la meitat corresponent a la jornada treballada i l’Estat complementaria l’altra meitat. Aquesta mesura s’aplicaria després de rebre l’alta mèdica i només per a treballadors a jornada completa o a temps parcial superior al 80%. A més, es permetria als treballadors amb més d’una ocupació continuar amb l’activitat per la qual no estiguin de baixa, sempre amb recomanació mèdica. La proposta també inclou que les mútues puguin proposar altes en baixes de menys de 365 dies per malalties comunes i en baixes de més de 365 dies per contingències comunes i professionals, amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega de l’INSS i unificar criteris d’avaluació. Aquesta proposta ha generat controvèrsia, amb reticències per part de Yolanda Díaz i els sindicats, que expressen preocupació per la possible inseguretat que podria generar en els pacients.

Catalunya ha aconseguit xifres d’ocupació històriques al maig del 2024, amb 3,88 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, la millor dada des del 2012. Aquest augment de l'1,97% interanual, juntament amb una reducció de l’atur de l'1,9% (319.519 aturats), marca el quart mes consecutiu de descens en l’atur i la xifra més baixa des del 2008. Aquestes dades positives arriben malgrat la inestabilitat internacional causada per la guerra aranzelària de Donald Trump. Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya, amb 37.065 nous llocs de treball al maig, superant altres regions com Madrid. El creixement interanual de l’ocupació es situa al 2%, mostrant una lleugera desacceleració respecte a anys anteriors. Lleida ha liderat el creixement de l’ocupació amb un 2,7%, impulsada per la campanya de la fruita, seguida de Tarragona (2,1%) i Girona (2%), ambdues afavorides pel turisme. Barcelona, en canvi, ha experimentat un creixement més moderat del 0,6%. Els serveis han estat el sector amb més creació de llocs de treball, seguits de la indústria, la construcció i l’agricultura.

Glovo i la seva matriu, Delivery Hero, han estat multades amb 329 milions d’euros per la Comissió Europea per infringir les normes de competència. La investigació, iniciada arran d’una denúncia anònima a la CNMC i que va incloure registres a les oficines de Glovo a Barcelona el novembre de 2023, va revelar que entre 2018 i 2022, quan Delivery Hero tenia una participació minoritària en Glovo, ambdues empreses van actuar com un càrtel. Van intercanviar informació sensible sobre preus, costos i estratègies comercials, es van repartir el mercat geogràficament per evitar la competència i van acordar no contractar empleats l’una de l’altra. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va destacar la gravetat d’aquestes pràctiques, especialment l’acord per no “robar-se” treballadors, un fet inèdit en aquest tipus de sancions. Ambdues empreses van admetre la seva responsabilitat i van acceptar la multa, que es divideix en 223,3 milions d’euros per a Delivery Hero i 105,7 milions d’euros per a Glovo. Aquesta sanció reflecteix la preocupació de la UE per la propietat creuada entre competidors i el seu potencial per generar riscos antimonopoli.

Amancio Ortega, fundador d’Inditex, a través de Pontegadea Inversiones, ha adquirit la seu del Grup Planeta a Barcelona per 250 milions d’euros. L’edifici, ubicat al número 662 de l’avinguda Diagonal, va ser venut pel fons d’inversió Blackstone, que el posseïa des del 2018 després de comprar-lo per 210 milions. Aquesta operació representa la inversió immobiliària més gran d’Ortega a Espanya des de la compra de la Torre Cepsa a Madrid el 2016. L’immoble, de 27.300 metres quadrats i dissenyat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, allotja actualment més del 50% de les operacions del Grup Planeta, incloent-hi diversos segells editorials i mitjans de comunicació. Aquesta adquisició reforça la presència de Pontegadea al mercat immobiliari barceloní, on ja posseeix diversos actius com l’hotel 45 Times Barcelona i un edifici d’oficines al passeig de Gràcia. L’operació s’emmarca dins l’estratègia d’inversió de Pontegadea, centrada en actius immobiliaris prime. Amb aquesta compra, Ortega amplia el seu ja extens patrimoni immobiliari, que inclou uns 120 actius en tretze països, valorats en més de 20.000 milions d’euros, consolidant el seu lideratge en el sector.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat que l’actuació del govern espanyol respecte a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell està “perfectament alineada” amb la normativa europea. Després que l’operació fos elevada al Consell de Ministres i que la Comissió Europea advertís que examina l’actuació de l’executiu espanyol, Cuerpo ha defensat que segueixen “pas a pas” el que permet la llei. El govern espanyol avaluarà l’operació per protegir interessos generals com la inclusió financera, la cohesió territorial i l’impacte en l’ocupació. Cinc ministeris (Indústria, Treball, Seguretat Social, Drets Socials i Transició Ecològica i Repte Demogràfic) van sol·licitar que l’operació s’elevés al Consell de Ministres. Aquest cas recorda la fusió d’Antena 3 i La Sexta el 2012, on el govern de Mariano Rajoy va utilitzar arguments similars per suavitzar les condicions imposades per la CNMC. La llei de defensa de la competència de 2007 permet al govern espanyol pronunciar-se sobre operacions complexes, com aquesta i la d’Antena 3 i La Sexta, tot i que no pot prohibir-les. La consulta pública realitzada pel govern ha apuntat a un impacte potencial en qüestions d’interès general.

Durant el seu viatge a Corea del Sud, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reafirmat el compromís del Govern amb el projecte de Lotte Energy Materials per a la construcció d’una planta de components de bateries a Mont-roig del Camp. Aquesta inversió, iniciada sota el govern de Pere Aragonès i amb l’impuls inicial de l’empresa Iljin (posteriorment adquirida per Lotte), es preveu que arribi als 1.200 milions d’euros i generi 600 llocs de treball. Illa ha destacat que el projecte avança segons el calendari previst, amb l’aprovació del pla urbanístic per part de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i la tramitació en curs de les llicències ambiental i d’obres. Malgrat l’oposició d’alguns col·lectius veïnals i ecologistes, que han presentat dos recursos contenciosos administratius i han dut a terme protestes, Illa ha assegurat que l’opinió majoritària de la ciutadania és favorable al projecte, ja que es considera clau per a la prosperitat i la creació d’ocupació a la regió. El projecte, anunciat inicialment el 2022 amb una inversió de 600 milions d’euros i la promesa de 500 llocs de treball, preveu la fabricació d’elecfoil, un component essencial per a les bateries de vehicles elèctrics. Illa ha minimitzat les protestes i els recursos, considerant-los “habituals” en projectes d’aquesta envergadura.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Banc Sabadell ha generat una gran controvèrsia, amb importants repercussions polítiques i econòmiques. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha elevat l’OPA al Consell de Ministres, que té un mes per decidir si imposa condicions a l’operació. Aquesta decisió ha estat rebuda amb recels a Madrid, on es percep com un intervencionisme polític en favor dels interessos catalans. La premsa conservadora ha criticat durament al president Pedro Sánchez, acusant-lo de polititzar l’operació per buscar el suport dels partits independentistes. A Catalunya, l’OPA ha generat una forta oposició transversal, amb patronals, sindicats i partits polítics mostrant-se en contra. El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha expressat el seu rebuig. La decisió del govern espanyol podria influir en les relacions amb Junts i ERC al Congrés dels Diputats. El PP, per la seva banda, manté una posició ambigua, criticant la consulta pública impulsada per la Moncloa però evitant pronunciar-se clarament sobre l’OPA. El govern espanyol ha de buscar un equilibri entre els diferents interessos, tenint en compte els límits legals i la possible oposició de les institucions europees. El termini per a la decisió final és el 27 de juny.

El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, dirigit per Pablo Bustinduy, ha ordenat a Airbnb el bloqueig de gairebé 66.000 anuncis d’habitatges turístics considerats il·legals. La mesura es deu a l’incompliment de la normativa sobre publicitat d’aquest tipus d’allotjaments en diverses comunitats autònomes, principalment per la manca del número de llicència o registre, l’ocultació de la naturalesa jurídica dels arrendadors (si són professionals o particulars) i la inclusió de números de llicència falsos. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha avalat l’actuació de Consum i ha instat Airbnb a retirar immediatament 5.800 anuncis, corresponents a la primera de les tres resolucions emeses pel Ministeri. Aquesta acció s’emmarca en l’objectiu de Consum d’acabar amb la il·legalitat en el sector dels allotjaments turístics, afavorir l’accés a l’habitatge i protegir els drets dels consumidors. A més, s’han obert expedients sancionadors a Airbnb i altres grans gestores de pisos turístics per incompliments similars i pràctiques abusives, els quals segueixen el seu curs.

La Generalitat de Catalunya ha sol·licitat un crèdit de 3.500 milions d’euros a entitats bancàries per refinançar deute a llarg termini, amb l’objectiu d’estalviar 24 milions d’euros en interessos. Aquesta és la primera vegada des del 2012 que la Generalitat recorre a bancs privats per a finançament, després d’haver depès del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) des de l’època d’Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia. L’operació, que requereix l’autorització del govern espanyol, s’emmarca en un context de reestructuració del deute català, amb una condonació de 17.104 milions d’euros per part de l’Estat, que suposarà un estalvi anual d’entre 250 i 300 milions d’euros per a la Generalitat. La consellera d’Economia, Alícia Romero, preveu el retorn als mercats financers aquesta tardor. Mentrestant, el Banc Sabadell ha anunciat un augment del 58,6% en els seus beneficis nets durant el primer trimestre del 2025, arribant als 489 milions d’euros. L’entitat ha elevat la previsió de retribució als accionistes a 1.300 milions d’euros per al 2025, enmig de l’opa del BBVA i la consulta pública oberta pel Ministeri d’Economia. El banc ha destacat el creixement del crèdit viu i la disminució de la morositat, que se situa en el 2,67%. La filial britànica TSB ha contribuït amb 94 milions d’euros als beneficis del grup.