El govern espanyol ha endurit les condicions de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, exigint que es mantingui l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys. Aquesta decisió, justificada per “l’interès general”, inclou la protecció de les pimes, les plantilles, l’obra social, la I+D i la cohesió territorial. El govern requerirà informes de situació i plans estructurals per avaluar el compliment d’aquestes condicions i es reserva el dret d’estendre-les a cinc anys. Salvador Illa i Foment del Treball han celebrat la decisió, mentre que la Comissió Europea podria intervenir si les considera excessives. Aquesta situació genera incertesa sobre el futur de l’OPA, ja que el BBVA, liderat per Carlos Torres, haurà de decidir si continua endavant, tenint en compte la possible venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, i les noves condicions imposades. La decisió del govern espanyol ha estat criticada per alguns sectors que defensen la no-intervenció de l’estat en l’economia, com Josep Oliu, president del Sabadell. Aquest debat posa de manifest la incoherència d’alguns poders econòmics que reclamen intervencionisme quan els convé. Finalment, la situació posa en relleu la importància del suport a les pimes i autònoms, així com la necessitat de revisar els dogmes econòmics en benefici del bé comú.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat l’Informe Ocupadors, basat en enquestes a més de 1.400 organitzacions. L’informe revela que la meitat dels ocupadors tenen dificultats per contractar graduats universitaris, especialment en els sectors de la salut, les enginyeries i l’educació. La manca de titulats en salut i enginyeries és la principal causa, mentre que en l’àmbit social, les condicions laborals són un factor determinant. Les empreses valoren especialment les pràctiques i l’experiència laboral prèvia, així com la formació complementària, especialment la de curta durada orientada a l’especialització. Si bé un alt nivell d’anglès és important en àmbits com les TIC, les ciències i les llengües, no és un requisit generalitzat. L’informe destaca la necessitat de millorar competències com la resolució de problemes, la formació pràctica i la planificació i organització. Sandra Nieto, responsable de l’informe, emfatitza la importància de les pràctiques com a primer contacte amb el món laboral i la necessitat que les universitats potenciïn aquestes competències transversals. Malgrat aquestes mancances, el sistema universitari català rep una valoració mitjana de 7,5 sobre 10 per part de les empreses.

Google s’enfronta a una possible multa de més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant amb el seu sistema operatiu Android. La Comissió Europea va imposar inicialment una sanció de 4.340 milions d’euros el 2018, que posteriorment es va reduir a 4.124 milions. L’acusació es basa en la imposició de restriccions als fabricants i operadors de mòbils per afavorir les seves pròpies aplicacions, Google Search i Chrome. Google obligava els fabricants a preinstal·lar aquestes aplicacions com a condició per obtenir la llicència de la Play Store, a més de prohibir l’ús de versions modificades d’Android. També condicionava els ingressos per publicitat si no preinstal·laven el seu cercador. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, ha desestimat el recurs presentat per Google, tot i que la seva decisió no és vinculant. Aquesta conclusió, però, sol anticipar el sentit de les sentències europees. La Comissió Europea va considerar aquestes pràctiques abusives i il·legals, ja que limitaven la competència i protegien la posició dominant de Google, permetent-li augmentar els seus ingressos publicitaris.

L’ampliació de la ZEPA al voltant de l’aeroport del Prat, executada pel Govern d’Aragonès el juliol de 2024, ha generat controvèrsia. El FC Barcelona i la Unió de Pagesos han impugnat la mesura, el primer per protegir els seus interessos en els terrenys dels Reguerons a Viladecans, que la Generalitat considera per compensar l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport. El Barça busca negociar la possible compra o expropiació d’aquests terrenys. Paral·lelament, el Govern d’Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport, amb una inversió d’Aena de 3.200 milions d’euros, amb l’objectiu de convertir-lo en un “hub intercontinental”. Experts com Xavier Fageda qüestionen aquesta possibilitat, ja que la competència de Madrid i la manca d’una gran aerolínia amb base al Prat dificulten aquesta aspiració. Iberia, per exemple, ha anunciat una inversió de 6.000 milions d’euros a Barajas, reforçant la seva aposta per Madrid com a hub internacional i deixant Barcelona per a Level, la seva filial de baix cost. Malgrat l’ampliació, la consolidació del Prat com a hub intercontinental continua sent una incògnita, mentre que grups ecologistes i plataformes com Zeroport i Ni un Pam de Terra, amb el suport de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, han manifestat la seva oposició al projecte per l’impacte mediambiental.

Red Eléctrica ha presentat el seu informe sobre l’apagada del 28 d’abril, contradient la versió del Govern i atribuint la responsabilitat a les grans empreses energètiques. Segons Concha Sánchez, directora d’operació de Red Eléctrica, la companyia va actuar correctament i la programació de centrals amb capacitat de control de tensió era suficient. El problema, segons Red Eléctrica, va ser que aquestes centrals no van prestar el servei previst. La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ha descartat dimissions i ha afirmat que la companyia va complir amb tots els procediments. L’informe de Red Eléctrica situa l’origen de l’incident en una planta fotovoltaica a Badajoz i la primera desconnexió en un transformador a Granada. L’empresa també ha criticat la qualitat de la informació rebuda d’altres parts implicades. Roberto García Merino, delegat de Redeia, ha negat qualsevol incompliment normatiu i ha rebutjat la possibilitat d’indemnitzacions. Per contra, la patronal de les elèctriques, AELEC, responsabilitza Red Eléctrica de la manca de control de tensió, afirmant que les seves companyies associades, com Endesa, Iberdrola i EDP, van complir amb les seves obligacions. La CNMC i Entso-E estan elaborant informes independents per aclarir les responsabilitats.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la creació dels Préstecs Emancipació, una línia de crèdits destinats a ajudar els joves a adquirir el seu primer habitatge. Aquesta iniciativa, dotada amb 500 milions d’euros per al període 2025-2029, cobrirà el 20% del preu de l’immoble amb un interès del 0%. El préstec no s’haurà de retornar fins que la hipoteca estigui totalment saldada. A més, els habitatges adquirits a través d’aquest programa passaran a ser protegits permanentment, limitant el preu de revenda a l’import inicial de compra. Aquesta mesura s’emmarca dins del Pla 50.000 Habitatges, que pretén construir 50.000 pisos públics fins al 2030, i es presenta com una solució a la dificultat dels joves per reunir els estalvis necessaris per a l’entrada d’un pis. Illa ha destacat el doble objectiu d’aquesta iniciativa: facilitar l’accés a l’habitatge i augmentar el parc d’habitatge protegit a Catalunya. El programa es presentarà al govern dimarts i s’espera que es detallin les condicions. El president ha vinculat la política d’habitatge amb la inversió en infraestructures, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, i ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada en aquest àmbit.

En els darrers deu anys, els forns amb degustació han experimentat un creixement exponencial a Barcelona, passant de 83 establiments el 2014 a més de 300 el 2024. Cadenes com Vivari, 365 Obrador, Granier, Santagloria i El Fornet gestionen actualment un de cada sis punts de venda de “pa, pastisseria i làctics” a la ciutat. 365 Obrador ha liderat aquest creixement, passant d'17 a 115 locals, seguida de Vivari, que ha passat d’un únic local a 86. Aquest auge ha coincidit amb el tancament de molts forns tradicionals, tot i que el Gremi de Flequers atribueix aquest fenomen a la manca de relleu generacional i no a la competència de les grans cadenes. En canvi, el Gremi de Restauració ha denunciat repetidament aquests establiments per competència deslleial, argumentant que operen amb una llicència de forn de pa quan haurien de tenir-ne una de restauració. Segons el Gremi, aquests locals, que ofereixen servei de cafeteria, superen sovint l’aforament permès i no remuneren el personal segons el conveni d’hostaleria. Tant Santagloria com 365 Obrador defensen la seva activitat, assegurant que operen dins del marc legal.

Durant el primer trimestre del 2025, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va experimentar un augment interanual del 12,2%, la pujada més significativa des del 2007, segons l’INE. Aquest increment, superior en nou dècimes al del trimestre anterior, marca 44 trimestres consecutius d’alces en els preus. L’habitatge de segona mà va liderar la pujada amb un 12,3%, el màxim en 18 anys. Totes les comunitats autònomes van registrar augments superiors al 10%, amb Andalusia i Melilla al capdavant (14%), seguides de Múrcia (13,3%) i Aragó i La Rioja (13,2%). Les Balears (10%), Cantàbria (10,2%) i Castella-la Manxa (10,4%) van experimentar les pujades més moderades. CaixaBank Research, davant d’aquesta situació, ha revisat a l’alça les seves previsions, anticipant un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026. Judit Montoriol, economista en cap de l’entitat, atribueix aquesta escalada a factors conjunturals i estructurals, com la reducció dels tipus d’interès, la millora del poder adquisitiu i la demanda estrangera. Fotocasa apunta a la discrepància entre l’oferta i la demanda com a causa principal de l’augment de preus, amb una producció anual de 100.000 habitatges nous enfront d’una necessitat estimada de 240.000. A més, el ‘boom’ de compravendes dels últims anys ha reduït el nombre de vivendes disponibles, agreujant la pressió sobre els preus. A Catalunya, la pujada va ser de l'11,7%, per sota de la mitjana estatal.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat l’informe detallat que justifica l’autorització de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. L’informe argumenta que el Banc Sabadell “no és imprescindible” a Catalunya, ja que les pimes tenen “alternatives” de finançament en altres entitats. La CNMC reconeix que Catalunya és la comunitat més afectada, però destaca que el Sabadell hi ha perdut quota de mercat des del 2021, mentre altres operadors han crescut. Per tant, considera que el risc de l’operació és “limitat”. L’informe també refuta l’argument del Sabadell sobre la seva importància en el crèdit a les pimes, assenyalant que ha perdut quota de mercat a Catalunya i a nivell nacional, mentre que bancs petits i mitjans l’han guanyada. La CNMC destaca que el Sabadell no és líder en pimes en cap comunitat autònoma i que altres bancs han expressat la seva capacitat per cobrir la demanda de les pimes. A més, l’organisme rebutja la idea que el Sabadell sigui un actor disruptiu en preus, ja que aquests són similars als d’altres entitats com el BBVA. Finalment, la CNMC considera suficients els compromisos adquirits pel BBVA i descarta obligar-lo a vendre carteres de crèdit a pimes, ja que els problemes de competència detectats són “puntuals i localitzats”. El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció d’ERC que demana al Govern la màxima contundència per defensar la posició del Banc Sabadell davant l’OPA. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va portar l’OPA al Consell de Ministres per considerar que hi ha elements d’interès general.

El Consell de la Unió Europea ha acordat augmentar el temps mínim de retard per poder reclamar compensacions a les aerolínies. Per a vols de menys de 3.500 quilòmetres, el retard haurà de ser d’almenys quatre hores, mentre que per a vols més llargs, serà de sis hores. Aquesta decisió, que s’ha de negociar amb el Parlament Europeu, ha rebut el vot en contra d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, i l’abstenció d’Àustria i Estònia. Pablo Bustinduy, ministre espanyol de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha criticat l’acord, argumentant que perjudica els consumidors. A més, la reforma permet a les aerolínies cobrar per l’equipatge de cabina que no càpiga sota el seient, establint unes dimensions màximes gratuïtes de 40x30x15 cm. Organitzacions de consumidors, com FACUA i l’OCU, han denunciat aquesta pràctica i han presentat una denúncia contra set aerolínies, entre elles Vueling i Ryanair, per pràctiques abusives. L’Associació de Línies Aèries (ALA), en canvi, ha celebrat la decisió, argumentant que aporta claredat a la normativa. Airhelp, una xarxa d’advocats especialitzada en reclamacions a aerolínies, ha alertat que la reforma podria reduir significativament el nombre de reclamacions per retards. El comissari de Transports, Apostolos Tzitzikostas, ha destacat la importància de l’acord per desbloquejar una reforma pendent des de fa més d’una dècada.