L’ampliació de la ZEPA al voltant de l’aeroport del Prat, executada pel Govern d’Aragonès el juliol de 2024, ha generat controvèrsia. El FC Barcelona i la Unió de Pagesos han impugnat la mesura, el primer per protegir els seus interessos en els terrenys dels Reguerons a Viladecans, que la Generalitat considera per compensar l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport. El Barça busca negociar la possible compra o expropiació d’aquests terrenys. Paral·lelament, el Govern d’Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport, amb una inversió d’Aena de 3.200 milions d’euros, amb l’objectiu de convertir-lo en un “hub intercontinental”. Experts com Xavier Fageda qüestionen aquesta possibilitat, ja que la competència de Madrid i la manca d’una gran aerolínia amb base al Prat dificulten aquesta aspiració. Iberia, per exemple, ha anunciat una inversió de 6.000 milions d’euros a Barajas, reforçant la seva aposta per Madrid com a hub internacional i deixant Barcelona per a Level, la seva filial de baix cost. Malgrat l’ampliació, la consolidació del Prat com a hub intercontinental continua sent una incògnita, mentre que grups ecologistes i plataformes com Zeroport i Ni un Pam de Terra, amb el suport de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, han manifestat la seva oposició al projecte per l’impacte mediambiental.

Red Eléctrica ha presentat el seu informe sobre l’apagada del 28 d’abril, contradient la versió del Govern i atribuint la responsabilitat a les grans empreses energètiques. Segons Concha Sánchez, directora d’operació de Red Eléctrica, la companyia va actuar correctament i la programació de centrals amb capacitat de control de tensió era suficient. El problema, segons Red Eléctrica, va ser que aquestes centrals no van prestar el servei previst. La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ha descartat dimissions i ha afirmat que la companyia va complir amb tots els procediments. L’informe de Red Eléctrica situa l’origen de l’incident en una planta fotovoltaica a Badajoz i la primera desconnexió en un transformador a Granada. L’empresa també ha criticat la qualitat de la informació rebuda d’altres parts implicades. Roberto García Merino, delegat de Redeia, ha negat qualsevol incompliment normatiu i ha rebutjat la possibilitat d’indemnitzacions. Per contra, la patronal de les elèctriques, AELEC, responsabilitza Red Eléctrica de la manca de control de tensió, afirmant que les seves companyies associades, com Endesa, Iberdrola i EDP, van complir amb les seves obligacions. La CNMC i Entso-E estan elaborant informes independents per aclarir les responsabilitats.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la creació dels Préstecs Emancipació, una línia de crèdits destinats a ajudar els joves a adquirir el seu primer habitatge. Aquesta iniciativa, dotada amb 500 milions d’euros per al període 2025-2029, cobrirà el 20% del preu de l’immoble amb un interès del 0%. El préstec no s’haurà de retornar fins que la hipoteca estigui totalment saldada. A més, els habitatges adquirits a través d’aquest programa passaran a ser protegits permanentment, limitant el preu de revenda a l’import inicial de compra. Aquesta mesura s’emmarca dins del Pla 50.000 Habitatges, que pretén construir 50.000 pisos públics fins al 2030, i es presenta com una solució a la dificultat dels joves per reunir els estalvis necessaris per a l’entrada d’un pis. Illa ha destacat el doble objectiu d’aquesta iniciativa: facilitar l’accés a l’habitatge i augmentar el parc d’habitatge protegit a Catalunya. El programa es presentarà al govern dimarts i s’espera que es detallin les condicions. El president ha vinculat la política d’habitatge amb la inversió en infraestructures, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, i ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada en aquest àmbit.

En els darrers deu anys, els forns amb degustació han experimentat un creixement exponencial a Barcelona, passant de 83 establiments el 2014 a més de 300 el 2024. Cadenes com Vivari, 365 Obrador, Granier, Santagloria i El Fornet gestionen actualment un de cada sis punts de venda de “pa, pastisseria i làctics” a la ciutat. 365 Obrador ha liderat aquest creixement, passant d'17 a 115 locals, seguida de Vivari, que ha passat d’un únic local a 86. Aquest auge ha coincidit amb el tancament de molts forns tradicionals, tot i que el Gremi de Flequers atribueix aquest fenomen a la manca de relleu generacional i no a la competència de les grans cadenes. En canvi, el Gremi de Restauració ha denunciat repetidament aquests establiments per competència deslleial, argumentant que operen amb una llicència de forn de pa quan haurien de tenir-ne una de restauració. Segons el Gremi, aquests locals, que ofereixen servei de cafeteria, superen sovint l’aforament permès i no remuneren el personal segons el conveni d’hostaleria. Tant Santagloria com 365 Obrador defensen la seva activitat, assegurant que operen dins del marc legal.

Durant el primer trimestre del 2025, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va experimentar un augment interanual del 12,2%, la pujada més significativa des del 2007, segons l’INE. Aquest increment, superior en nou dècimes al del trimestre anterior, marca 44 trimestres consecutius d’alces en els preus. L’habitatge de segona mà va liderar la pujada amb un 12,3%, el màxim en 18 anys. Totes les comunitats autònomes van registrar augments superiors al 10%, amb Andalusia i Melilla al capdavant (14%), seguides de Múrcia (13,3%) i Aragó i La Rioja (13,2%). Les Balears (10%), Cantàbria (10,2%) i Castella-la Manxa (10,4%) van experimentar les pujades més moderades. CaixaBank Research, davant d’aquesta situació, ha revisat a l’alça les seves previsions, anticipant un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026. Judit Montoriol, economista en cap de l’entitat, atribueix aquesta escalada a factors conjunturals i estructurals, com la reducció dels tipus d’interès, la millora del poder adquisitiu i la demanda estrangera. Fotocasa apunta a la discrepància entre l’oferta i la demanda com a causa principal de l’augment de preus, amb una producció anual de 100.000 habitatges nous enfront d’una necessitat estimada de 240.000. A més, el ‘boom’ de compravendes dels últims anys ha reduït el nombre de vivendes disponibles, agreujant la pressió sobre els preus. A Catalunya, la pujada va ser de l'11,7%, per sota de la mitjana estatal.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha publicat l’informe detallat que justifica l’autorització de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. L’informe argumenta que el Banc Sabadell “no és imprescindible” a Catalunya, ja que les pimes tenen “alternatives” de finançament en altres entitats. La CNMC reconeix que Catalunya és la comunitat més afectada, però destaca que el Sabadell hi ha perdut quota de mercat des del 2021, mentre altres operadors han crescut. Per tant, considera que el risc de l’operació és “limitat”. L’informe també refuta l’argument del Sabadell sobre la seva importància en el crèdit a les pimes, assenyalant que ha perdut quota de mercat a Catalunya i a nivell nacional, mentre que bancs petits i mitjans l’han guanyada. La CNMC destaca que el Sabadell no és líder en pimes en cap comunitat autònoma i que altres bancs han expressat la seva capacitat per cobrir la demanda de les pimes. A més, l’organisme rebutja la idea que el Sabadell sigui un actor disruptiu en preus, ja que aquests són similars als d’altres entitats com el BBVA. Finalment, la CNMC considera suficients els compromisos adquirits pel BBVA i descarta obligar-lo a vendre carteres de crèdit a pimes, ja que els problemes de competència detectats són “puntuals i localitzats”. El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció d’ERC que demana al Govern la màxima contundència per defensar la posició del Banc Sabadell davant l’OPA. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va portar l’OPA al Consell de Ministres per considerar que hi ha elements d’interès general.

El Consell de la Unió Europea ha acordat augmentar el temps mínim de retard per poder reclamar compensacions a les aerolínies. Per a vols de menys de 3.500 quilòmetres, el retard haurà de ser d’almenys quatre hores, mentre que per a vols més llargs, serà de sis hores. Aquesta decisió, que s’ha de negociar amb el Parlament Europeu, ha rebut el vot en contra d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, i l’abstenció d’Àustria i Estònia. Pablo Bustinduy, ministre espanyol de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha criticat l’acord, argumentant que perjudica els consumidors. A més, la reforma permet a les aerolínies cobrar per l’equipatge de cabina que no càpiga sota el seient, establint unes dimensions màximes gratuïtes de 40x30x15 cm. Organitzacions de consumidors, com FACUA i l’OCU, han denunciat aquesta pràctica i han presentat una denúncia contra set aerolínies, entre elles Vueling i Ryanair, per pràctiques abusives. L’Associació de Línies Aèries (ALA), en canvi, ha celebrat la decisió, argumentant que aporta claredat a la normativa. Airhelp, una xarxa d’advocats especialitzada en reclamacions a aerolínies, ha alertat que la reforma podria reduir significativament el nombre de reclamacions per retards. El comissari de Transports, Apostolos Tzitzikostas, ha destacat la importància de l’acord per desbloquejar una reforma pendent des de fa més d’una dècada.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, liderat per Elma Saiz, ha presentat una proposta als agents socials per a la reincorporació progressiva dels treballadors després d’una baixa laboral llarga, concretament de més de 180 dies. La proposta planteja que els empleats puguin tornar a la feina a mitja jornada durant 30 dies, cobrant el 100% del seu salari. L’empresa abonaria la meitat corresponent a la jornada treballada i l’Estat complementaria l’altra meitat. Aquesta mesura s’aplicaria després de rebre l’alta mèdica i només per a treballadors a jornada completa o a temps parcial superior al 80%. A més, es permetria als treballadors amb més d’una ocupació continuar amb l’activitat per la qual no estiguin de baixa, sempre amb recomanació mèdica. La proposta també inclou que les mútues puguin proposar altes en baixes de menys de 365 dies per malalties comunes i en baixes de més de 365 dies per contingències comunes i professionals, amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega de l’INSS i unificar criteris d’avaluació. Aquesta proposta ha generat controvèrsia, amb reticències per part de Yolanda Díaz i els sindicats, que expressen preocupació per la possible inseguretat que podria generar en els pacients.

Catalunya ha aconseguit xifres d’ocupació històriques al maig del 2024, amb 3,88 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social, la millor dada des del 2012. Aquest augment de l'1,97% interanual, juntament amb una reducció de l’atur de l'1,9% (319.519 aturats), marca el quart mes consecutiu de descens en l’atur i la xifra més baixa des del 2008. Aquestes dades positives arriben malgrat la inestabilitat internacional causada per la guerra aranzelària de Donald Trump. Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya, amb 37.065 nous llocs de treball al maig, superant altres regions com Madrid. El creixement interanual de l’ocupació es situa al 2%, mostrant una lleugera desacceleració respecte a anys anteriors. Lleida ha liderat el creixement de l’ocupació amb un 2,7%, impulsada per la campanya de la fruita, seguida de Tarragona (2,1%) i Girona (2%), ambdues afavorides pel turisme. Barcelona, en canvi, ha experimentat un creixement més moderat del 0,6%. Els serveis han estat el sector amb més creació de llocs de treball, seguits de la indústria, la construcció i l’agricultura.

Glovo i la seva matriu, Delivery Hero, han estat multades amb 329 milions d’euros per la Comissió Europea per infringir les normes de competència. La investigació, iniciada arran d’una denúncia anònima a la CNMC i que va incloure registres a les oficines de Glovo a Barcelona el novembre de 2023, va revelar que entre 2018 i 2022, quan Delivery Hero tenia una participació minoritària en Glovo, ambdues empreses van actuar com un càrtel. Van intercanviar informació sensible sobre preus, costos i estratègies comercials, es van repartir el mercat geogràficament per evitar la competència i van acordar no contractar empleats l’una de l’altra. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va destacar la gravetat d’aquestes pràctiques, especialment l’acord per no “robar-se” treballadors, un fet inèdit en aquest tipus de sancions. Ambdues empreses van admetre la seva responsabilitat i van acceptar la multa, que es divideix en 223,3 milions d’euros per a Delivery Hero i 105,7 milions d’euros per a Glovo. Aquesta sanció reflecteix la preocupació de la UE per la propietat creuada entre competidors i el seu potencial per generar riscos antimonopoli.