La Unió Europea i els Estats Units es troben en negociacions per rebaixar els aranzels imposats per Donald Trump. L’objectiu és reduir els aranzels generalitzats del 30% al 15%, un percentatge que inclouria el 4,8% ja existent en concepte de “nació més afavorida”. Aquesta rebaixa deixaria l’impacte en nivells similars a l’aranzel mínim del 10% actual sobre les exportacions europees, però no afectaria els aranzels del 50% sobre l’acer i l’alumini. La proposta està pendent de la confirmació de Trump, i si s’aprova, la UE tindria el mateix aranzel que el Japó. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Trump es reuniran a Escòcia per discutir les relacions comercials transatlàntiques. Mentrestant, la UE ha aprovat contramesures aranzelàries per valor de 93.000 milions d’euros, que s’aplicarien si les negociacions fracassen. Aquestes mesures inclouen un paquet de represàlies per 72.000 milions d’euros i una penalització del 25% sobre compres als EUA per 21.000 milions d’euros, en resposta als aranzels sobre l’acer i l’alumini. França defensa l’activació d’un “mecanisme anticoerció” contra grans tecnològiques nord-americanes si les negociacions no prosperen.

Durant el segon trimestre del 2025, Catalunya va superar el rècord de 3,9 milions de treballadors, amb un augment de 94.000 persones respecte al trimestre anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment, el més gran de l’Estat espanyol, va coincidir amb l’inici de la temporada turística i va contribuir a una taxa d’atur del 8,11%, la més baixa des del 2008. Aquesta xifra representa una disminució de l’atur de 28.200 persones respecte al trimestre anterior i de 47.000 respecte al mateix període de l’any anterior. Tarragona també va experimentar un rècord d’ocupació amb 392.900 persones, un augment de 17.000 treballadors respecte al trimestre anterior. La taxa d’atur a Tarragona va baixar a l'11,43%, la més alta de Catalunya, però tot i així 1,44 punts inferior al primer trimestre. A nivell estatal, Espanya va superar els 22 milions de treballadors per primera vegada, amb una taxa d’atur del 10,29%, la més baixa des del 2008. Les Illes Balears van liderar la reducció de l’atur en termes relatius, mentre que Madrid va registrar el major descens en termes absoluts. La taxa d’atur juvenil a Catalunya va arribar al 18,09%, la tercera més baixa d’Espanya, darrere de les Illes Balears i Madrid.

Espanya va tancar el primer trimestre del 2025 amb un dèficit públic del 2,7% i un deute del 103,5% del PIB, segons dades d’Eurostat. El dèficit es va situar dues dècimes per sota de la mitjana de la zona euro (2,9%), i va millorar respecte al trimestre anterior (3,1%) i al mateix període del 2024 (2,9%). Aquesta reducció reforça la consolidació fiscal postpandèmia, tot i que l’objectiu del govern espanyol és del 2% per a finals d’any. El deute, tot i disminuir un 2,8% respecte al primer trimestre del 2024, va augmentar en comparació amb el tancament del 2024 (101,8%). Espanya es manté com el cinquè país més endeutat de la zona euro, superant la mitjana del bloc (88%). A la zona euro, el deute va pujar al 88% del PIB, sis dècimes més que l’últim trimestre del 2024 i superior al mateix període del 2024 (87,8%). A la UE, el deute va ascendir al 81,8%, vuit dècimes més que a finals del 2024. L’informe d’Eurostat mostra disparitats entre països, amb alguns reduint el deute (Grècia, Xipre i Irlanda) i altres augmentant-lo (Polònia, Finlàndia i França). Respecte al dèficit, Romania, França i Bèlgica van liderar les xifres negatives, mentre Xipre, Grècia i Dinamarca van presentar superàvits. Espanya avança en la reducció del dèficit, però encara té el repte de reduir el deute sense afectar el creixement.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment d’infracció contra Espanya per la seva intervenció en l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Brussel·les argumenta que la llei espanyola, que permet al Consell de Ministres decidir sobre operacions de concentració basant-se en “l’interès general”, contravé la normativa europea. La Comissió considera que aquesta llei soscava l’autoritat del Banc Central Europeu (BCE), que és l’organisme competent en aquest tipus d’operacions. Espanya té dos mesos per respondre a les exigències europees i modificar la seva legislació. Si no ho fa, podria enfrontar-se a sancions econòmiques. El procediment d’infracció es centra en la legislació espanyola i no qüestiona la fusió en si. Tot i això, la intervenció del govern espanyol, que va endurir les condicions inicials imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha generat preocupació a Brussel·les. El govern espanyol, liderat pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va justificar la seva decisió al·legant la necessitat de garantir la proximitat al territori i va prohibir la fusió durant tres anys. Mentrestant, el president del BBVA, Carlos Torres, no descartava accions legals si el govern espanyol dificultava l’operació. La Comissió Europea, per la seva banda, afavoreix les fusions bancàries per millorar la competitivitat internacional. Aquest procediment d’infracció sorgeix d’una denúncia ciutadana i s’emmarca en un context de tensions entre Espanya i la UE, ja que Espanya és un dels estats membres amb més expedients oberts. La comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, ha estat la impulsora d’aquest procediment.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat un primer semestre de 2025 històric, amb 27.183.432 passatgers, un increment del 4,2% respecte al mateix període del 2024. El mes de juny també va marcar un rècord, amb 5.296.405 passatgers, un 4,7% més. D’aquests, la majoria (20.268.877) van ser passatgers internacionals, amb un augment del 5,6%. Aquest creixement es deu, en part, a les noves rutes internacionals, com la connexió amb Boston de Delta Airlines, la ruta amb Halifax de WestJet, i les cinc noves rutes europees de Vueling. A més, China Eastern connectarà Barcelona amb Shanghai a partir de setembre. L’aeroport també va registrar un rècord d’operacions (174.093) i de càrrega aèria (93.368 tones) durant el primer semestre. Els aeroports de Reus i Girona-Costa Brava també van experimentar un creixement significatiu, amb un augment del 12,6% i del 17% de passatgers, respectivament, durant el primer semestre. L’aeroport de Reus va registrar 209.080 passatgers al juny, un 9,3% més, i Girona-Costa Brava va acollir 307.774 passatgers, un 12,7% més. Aquests resultats consoliden la recuperació postpandèmia i posen de manifest la importància del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) en l’atracció de noves connexions. L’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va liderar en nombre de passatgers i operacions, amb 32.676.138 passatgers i 208.917 operacions durant el primer semestre.

El Banc Santander ha adquirit TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, per 2.690 milions d’euros. Aquesta adquisició es produeix enmig de l’opa del BBVA sobre el Sabadell i representa una estratègia defensiva per part d’aquest últim. El Sabadell, amb els ingressos de la venda, ha anunciat que repartirà 3.800 milions d’euros en dividends als seus accionistes durant els propers 12 mesos, el que equival a uns 70 cèntims per acció i una rendibilitat superior al 25%. Aquesta promesa de dividends elevats busca incentivar els accionistes a rebutjar l’opa del BBVA i esperar fins al primer trimestre del 2026 per cobrar. El BBVA, per la seva banda, havia afirmat que el valor de TSB ja estava inclòs en la seva oferta inicial, però la decisió del Sabadell de repartir els diners com a dividends extraordinaris podria obligar el BBVA a modificar la seva oferta. El president del BBVA, Carlos Torres, ha indicat que una rebaixa del preu de l’oferta seria necessària si els diners de la venda es repartissin com a dividends. Aquest moviment del Sabadell complica encara més l’opa del BBVA, que ara es troba amb la pressió d’augmentar la seva oferta per fer-la més atractiva per als accionistes del Sabadell. El consell d’administració del Sabadell es reunirà per valorar l’oferta del Santander per TSB. La venda de TSB requereix l’aprovació dels accionistes del Sabadell.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat la llista de morosos amb deutes superiors a 600.000 euros a 31 de desembre de 2024. 58 contribuents, entre persones físiques i jurídiques, acumulen un deute total de 152,98 milions d’euros, un augment significatiu respecte als 83,8 milions de l’any anterior. Yosef Faradhi encapçala la llista amb un deute individual de 52,3 milions d’euros, representant més d’un terç del total. Li segueixen PlayBadalona amb 9,29 milions, Riera de Cabanyes amb 8,1 milions, i Rec Madral amb 7,9 milions. Entre els deu principals deutors també figuren Adrià Camp Buendía, Jordi Dalmau Orriols, Anna Maria Borrell Marín, Moramar SA, Michel de Haro Romano, i Nancy Janneth Suárez Cáceres. Els deutes corresponen majoritàriament a impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions i donacions, la taxa sobre el joc, i el cànon de l’aigua. La publicació d’aquesta llista per part de la Generalitat busca promoure la transparència i la conscienciació cívica per combatre el frau fiscal. La llista no inclou actuacions posteriors al 31 de desembre relacionades amb el pagament, excepte en casos de pagament total.

Teresa Garcia-Milà s’ha convertit en la primera presidenta del Cercle d’Economia, succeint a Jaume Guardiola. Durant la cerimònia de traspàs, es va projectar un documental, El Cercle. Al costat bo de la història, que repassa la trajectòria de la institució i reafirma els seus pilars: la democràcia liberal, l’economia de lliure mercat i la causa europea. Garcia-Milà, doctora en Economia per la Universitat de Minnesota i catedràtica de la UPF, va destacar la seva vinculació de 30 anys amb el Cercle, iniciada gràcies a Josep Piqué, i va emfatitzar la importància de defensar els valors fundacionals davant l’amenaça del populisme i la desinformació. A més, va advocar per aprofitar el context actual per impulsar el projecte europeista i va anunciar plans per diversificar la base de socis, augmentant la presència de dones i joves. La nova junta directiva inclou figures com Jordi Gual, Pau Guardans i Carmina Ganyet com a vicepresidents, així com Ignasi Biosca. A l’acte van assistir personalitats com els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, així com representants del món econòmic i polític. El documental repassa la història del Cercle, incloent-hi els seus enfrontaments amb els governs del PP, el seu paper durant el procés, la repressió de l'1-O i el suport als indults. També s’hi recullen les opinions de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo sobre el Cercle i la situació política a Catalunya.

Teresa Garcia-Milà ha estat elegida com la nova presidenta del Cercle d’Economia, convertint-se en la primera dona a liderar l’organització des de la seva fundació el 1958. Succeeix a Jaume Guardiola i iniciarà un mandat de tres anys (2025-2028). La junta directiva, formada per destacades figures del món empresarial i acadèmic, inclou noms com Elisabet Alier, Ignasi Biosca, Núria Cabutí, Marc Puig, Jordi Gual, i Laura Urquizu, entre d’altres. Garcia-Milà, directora de la Barcelona School of Economics i catedràtica a la UPF, pretén reforçar els valors del Cercle –democràcia, economia de mercat i Europa– en un context d’inestabilitat global. El seu programa se centra en potenciar la generació de coneixement i la influència del Cercle, amb innovacions a la reunió anual. A més, vol consolidar el projecte sobre productivitat i innovació impulsat per Guardiola, amb l’objectiu de transformar el model productiu de Catalunya i convertir el Cercle en un referent en l’anàlisi i innovació en polítiques públiques. Vuit membres de la junta són nous, reflectint una renovació parcial de l’organització.

Un jutjat social de Barcelona ha dictat una sentència contra Glovo, afirmant que 3.572 repartidors, entre 2015 i 2018, van ser considerats falsos autònoms. Aquesta sentència, la de més abast pel nombre d’afectats, confirma la decisió del Tribunal Suprem (TS) i una altra sentència similar a Madrid. La magistrada argumenta que els riders seguien les directrius de Glovo, sense autonomia organitzativa, i que l’empresa controlava tots els aspectes del servei, incloent preus, condicions de pagament i qualitat, mitjançant algorismes i geolocalització. Aquesta decisió judicial podria implicar que Glovo hagi d’abonar centenars de milions d’euros en cotitzacions impagades. Tot i que Glovo afirma haver abandonat el model de falsos autònoms i comptar amb el suport del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de CCOO i UGT, la sentència permet als riders afectats reclamar les quotes d’autònoms pagades a la Seguretat Social. El CEO de Glovo, Oscar Pierre, encara s’enfronta a diversos procediments judicials. La sentència és recurrible al TSJC.