La Xina ha imposat aranzels temporals a la carn de porc europea, inclosa la catalana, com a represàlia pels aranzels de la UE als cotxes elèctrics xinesos. Aquests aranzels, que van entrar en vigor el dimecres, oscil·len entre el 20% per a empreses espanyoles com El Pozo, Noel, Campofrío i altres, i el 62% per a les que no cooperin amb la investigació “antidumping” xinesa. Pequín argumenta que les empreses europees practiquen competència deslleial, perjudicant els productors xinesos. La Comissió Europea, amb el portaveu Olof Gill, qüestiona els arguments xinesos i assegura que estudiarà la situació i manté obertes totes les opcions per defensar el sector. Aquesta mesura afecta significativament Catalunya, ja que la Xina és un mercat clau, absorbint el 43% de les exportacions agroalimentàries catalanes, amb més de 140.000 tones de carn de porc exportades el 2024. El sector porcí català, representat per figures com Miquel Àngel Bergés de Mercolleida, Genís Borrelleras de l’Escorxador d’Avinyó i Josep Maria Rodié de Vall Companys, preveu un impacte econòmic important, estimant pèrdues d’entre 5 i 10 euros per porc. La Generalitat, amb els consellers Òscar Ordeig i Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el sector i demanarà al govern espanyol que defensi els productors afectats. Tot i les tensions, ambdues parts afirmen estar obertes al diàleg per trobar una solució.

Ryanair ha anunciat una reducció de gairebé un milió de places en vols a Espanya per a la temporada d’hivern, principalment en aeroports regionals. La companyia, liderada per Eddie Wilson, argumenta que la pujada de taxes aeroportuàries d’Aena, del 6,62%, fa que aquests aeroports siguin poc competitius. S’eliminaran 36 rutes i es tancarà la base de Santiago de Compostel·la, a més de cancel·lar tots els vols a Vigo i Tenerife Nord. També es reduirà la capacitat a Astúries, Santander, Saragossa i Vitòria. A les Canàries, es retallaran 400.000 places, suprimint 36 connexions. Aquesta decisió s’afegeix a les 800.000 places ja eliminades a l’estiu per la mateixa raó, i Ryanair adverteix que podria desviar aquests vols cap a altres països com Itàlia, Marroc, Croàcia, Albània, Hongria o Suècia. Tot i això, la companyia preveu créixer en aeroports espanyols més grans, com ara Màlaga i Alacant, però no a Barcelona, que ja es troba al límit de la seva capacitat. Aquesta acció ha generat un fort xoc amb Aena, el president de la qual, Maurici Lucena, ha acusat Ryanair d’estratègia d’extorsió i de distorsionar les dades. El govern espanyol, a través del ministre Jordi Hereu, ha donat suport a Aena, defensant la racionalitat de les taxes. La vicepresidenta Yolanda Díaz ha demanat una reunió urgent amb Ryanair per abordar la situació i assegurar el compliment de la legislació laboral.

Nestlé ha destituït el seu conseller delegat, Laurent Freixe, després d’una investigació interna que va revelar una relació sentimental no declarada amb una subordinada directa. Aquesta acció, considerada fulminant, es va justificar per l’incompliment del codi de conducta de l’empresa, que prohibeix les relacions sentimentals entre superiors i subordinats. El president de Nestlé, Paul Bulcke, va supervisar la investigació juntament amb Pablo Isla, i va agrair a Freixe pels seus gairebé 40 anys de servei a la companyia. Freixe havia ascendit a CEO el 2024 després d’una llarga trajectòria a Nestlé, iniciada el 1986. El seu substitut és Philipp Navratil, anterior cap de Nespresso, qui compta amb 24 anys d’experiència a la multinacional. Nestlé ha assegurat que el canvi de lideratge no afectarà l’estratègia ni el ritme de creixement de l’empresa, que en el primer semestre de 2025 va obtenir beneficis nets de 5.400 milions d’euros. Aquest cas té similituds amb altres situacions en grans empreses, com la de BP el 2023 i la d’Andy Byron a Astronomer, on també es van produir destitucions per relacions no declarades amb col·legues.

Correus ha anunciat la suspensió temporal dels enviaments de paquets als Estats Units i Puerto Rico a partir del 25 d’agost. Aquesta decisió, coordinada amb altres operadors postals europeus com La Poste (França), BPost (Bèlgica), PostNord (Suècia i Dinamarca), Deutsche Post (Alemanya) i Austrian Post (Àustria), es deu a un canvi en les normes duaneres dels Estats Units. A partir del 29 d’agost, s’elimina l’exempció d’aranzels per a enviaments de baix valor (fins a 800 dòlars, uns 680 euros), coneguts com a “mínims”. Aquesta nova política aranzelària de Donald Trump obliga Correus a adaptar els seus processos i augmentar els controls per recaptar els aranzels en origen i obtenir noves dades sobre els enviaments. La suspensió afectarà els paquets amb un valor comercial igual o inferior als 800 dòlars, però no afectarà l’enviament de cartes, documents sense valor comercial, llibres o regals entre particulars amb un valor igual o inferior a 100 dòlars (uns 85 euros). La mesura es mantindrà durant el temps “estrictament imprescindible” per adaptar-se a la nova normativa.

L’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya ha augmentat al 2,3% al juliol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment de tres dècimes respecte al juny es deu principalment a l’encariment de l’electricitat i els carburants, que han pujat un 10,7%. Aquesta tendència a l’alça es repeteix per segon mes consecutiu i s’observa també al conjunt de l’Estat, on l’IPC ha arribat al 2,7%, quatre dècimes més que al juny. L’IPC subjacent, que exclou els preus més volàtils, es manté al 2% a Catalunya i puja lleugerament al 2,3% a l’Estat. Dins del cistell de la compra, l’oli d’oliva i el sucre han baixat de preu, mentre que la carn de vedella, xai, cabrit, xocolata, cafè i ous han continuat encarint-se. L’augment de l’IPC s’ha registrat a totes les demarcacions catalanes: Barcelona (2,2%), Girona (2,4%), Lleida (2,4%) i Tarragona (2,6%). Aquestes xifres allunyen l’IPC dels objectius del Banc Central Europeu (BCE), fixats al 2%.

El Banc Sabadell ha aprovat la venda de la seva filial britànica TSB a Banc Santander per 3,3 milions d’euros, i el repartiment de 2.500 milions d’euros en dividends extraordinaris als accionistes que mantinguin les seves accions fins a l’abril de 2026, data prevista per a la finalització de la venda. Aquesta decisió complica l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Sabadell, ja que Josep Oliu, president del Sabadell, ha afirmat que la venda de TSB és independent de l’OPA i que es duria a terme amb o sense l’oferta del BBVA. Aquesta operació, aprovada per una àmplia majoria d’accionistes, busca focalitzar el banc en el mercat espanyol i retornar capital als accionistes. El BBVA, davant d’aquesta situació i les condicions imposades pel govern espanyol per a mantenir l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys, ha admès que l’OPA comporta més riscos dels previstos i que està revisant els números de l’operació. L’entitat basca, liderada per Carlos Torres i Onur Genç, ha reiterat la possibilitat de desistir de l’oferta, tal com ja havia insinuat anteriorment. La venda de TSB altera les condicions inicials de l’OPA, donant marge legal al BBVA per retirar-se. A més, la condició governamental podria endarrerir la implementació de les sinergies previstes i afectar la reducció de costos operatius. El BBVA està revisant aquestes sinergies i la possibilitat que el govern no permeti la fusió, cosa que dificultaria la integració i consumiria més temps i recursos.

Naver, el gegant tecnològic sud-coreà, ha adquirit la totalitat de Wallapop, la plataforma de compravenda de segona mà, per 370 milions d’euros, valorant l’empresa en 600 milions d’euros. Naver, que ja posseïa un 29,5% de les accions a través del fons Korelya Capital, va completar la compra del 70,5% restant la setmana passada, segons es va informar a la borsa sud-coreana. Aquesta adquisició representa un dels exits més importants de l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Rob Cassedy, CEO de Wallapop, continuarà liderant l’empresa, que mantindrà la seva seu a Barcelona i la seva plantilla de 300 treballadors, així com la seva marca. Naver busca reforçar la seva presència a Europa i expandir el seu negoci en el comerç electrònic, considerant Wallapop una plataforma estratègica per al seu creixement al continent. L’operació compta amb el suport de la majoria d’accionistes de Wallapop i s’espera que es completi en els propers mesos, després de rebre les aprovacions regulatòries. Wallapop, fundada el 2013, compta amb 19 milions d’usuaris i prop de 100 milions d’anuncis anuals, havent aconseguit la rendibilitat el 2024 amb més de 100 milions d’ingressos.

Malgrat un rècord d’afiliats a la Seguretat Social, amb més de 3,9 milions de treballadors, Catalunya ha experimentat un augment de l’atur de l'1,38% al juliol, sumant 4.339 persones a les llistes del Ministeri de Treball i Economia Social. Aquest increment, que contraresta la baixada del mes anterior, eleva el total d’aturats a 319.423, tot i que la xifra continua sent inferior a la del mateix mes de l’any passat. La finalització de contractes al sector serveis, especialment en l’educació a causa de l’inici de les vacances escolars, ha estat la principal causa d’aquesta pujada. Aquest augment contrasta amb la tendència a la baixa a la resta d’Espanya, on l’atur ha disminuït un 0,06%. Andalusia, Castella-la Manxa i el Principat d’Astúries han liderat la reducció de l’atur. A Catalunya, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han vist increments en l’atur. Tot i la pujada de l’atur, s’han registrat 268.521 contractes a Catalunya al juliol, dels quals 112.388 han estat indefinits. Aquestes xifres mostren un panorama complex al mercat laboral català, amb un rècord d’afiliació però un augment preocupant de l’atur.

Donald Trump ha ajornat l’entrada en vigor dels nous aranzels fins al 7 d’agost per donar temps a l’Oficina de Duanes dels Estats Units per adaptar-se. Aquesta decisió arriba després que el president signés un decret que incrementa els drets duaners a diversos països. Els aranzels oscil·len entre el 10% i el 41%, amb una mitjana del 15% per a la majoria, incloent la Unió Europea. Països com Síria (41%), Suïssa (39%) i Sèrbia (35%) enfronten taxes més elevades. L’acord amb la UE, assolit diumenge, estableix un aranzel general del 15% amb excepcions per a sectors com l’aeroespacial i els semiconductors, però productes com el vi i el cava estan inclosos. Encara s’espera un text legal que aclareixi els detalls. L’acord afecta aproximadament el 70% de les exportacions europees, valorades en uns 380.000 milions d’euros. Mentrestant, Trump ha augmentat els aranzels al Canadà al 35% i ha ajornat els de Mèxic 90 dies després d’una conversa amb la presidenta Claudia Sheinbaum. Pel que fa a Brasil, s’espera un aranzel del 50% per motius polítics relacionats amb l’exmandatari Jair Bolsonaro. A Catalunya, sectors com el químic, la maquinària, la metal·lúrgia i l’agroalimentari, especialment el vi, l’oli d’oliva i el porcí, es veuran afectats.

CaixaBank ha anunciat uns beneficis de 2.951 milions d’euros durant el primer semestre de 2025, un 10,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement s’atribueix a la distribució lineal de l’impost sobre la banca durant tot l’any, en contrast amb l’aplicació concentrada al primer trimestre de 2024. Malgrat la caiguda del 5,2% en el marge d’interessos, deguda a la reducció dels tipus d’interès, els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, arribant als 2.581 milions d’euros. Aquest increment es va veure impulsat pels serveis de gestió patrimonial, que van registrar 973 milions d’euros. El benefici del segon trimestre va ser de 1.482 milions d’euros, un 0,8% superior al de l’any anterior, si bé un 11,3% inferior si es descompta l’efecte de l’impost a la banca. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va destacar el creixement del volum de negoci, la robustesa del banc i la reducció dels saldos dubtosos. Gortázar va descartar noves adquisicions i va emfatitzar la importància de trobar consensos per abordar el problema de l’habitatge a Espanya, allunyant-lo del “populisme” i fomentant la col·laboració público-privada. La ràtio de morositat va baixar al 2,3% i la rendibilitat ROE va millorar fins al 15,7%. L’entitat va registrar un creixement en la nova producció de crèdit, especialment en hipoteques, i un augment dels recursos de clients. El volum de negoci va superar el bilió d’euros.