L’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ha trobat un rebuig massiu entre els seus accionistes minoritaris que també són clients de l’entitat. Aquest col·lectiu, que posseeix el 30,8% de les accions, ha acceptat l’oferta en una proporció que representa només l’1,1% del capital total del banc. Aquesta xifra, la primera que es coneix oficialment, implica que un 29,7% del capital ha rebutjat l’operació. A aquesta oposició s’hi suma la de l’asseguradora Zurich, aliada del Sabadell, que amb gairebé un 5% de les accions tampoc no ha acceptat l’oferta. En canvi, el conseller David Martínez Guzmán sí que hi ha acudit. L’èxit de l’OPA depèn ara de la decisió dels grans fons d’inversió, ja que el BBVA necessita superar un mínim del 30% d’acceptació per poder continuar amb l’operació.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un paquet de reformes laborals que inclou l’ampliació del permís per defunció fins als 10 dies i la creació d’un nou permís per a cures pal·liatives. Díaz justifica aquestes mesures argumentant que ningú pot ser productiu en condicions personals desfavorables, com ara el dol o la cura d’un familiar, i ha diferenciat aquestes situacions de l’absentisme real, que segons ella té un impacte significatiu en el PIB. A més, la ministra ha avançat la reforma del registre horari per combatre les hores extres no remunerades i ha convocat els agents socials per negociar la reforma de l’acomiadament. Les propostes han generat la reacció immediata del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que les ha qualificat d’“ocurrència” de la ministra, criticant la manca de diàleg previ.

A partir del gener de 2026, el sistema de pensions de la Seguretat Social aplicarà canvis significatius, incloent-hi una revalorització lligada a la inflació, estimada en un 2,6%, i una nova fórmula per calcular la base reguladora. Aquesta actualització preveu elevar la pensió contributiva mitjana fins als 1.544 € mensuals i la màxima fins als 3.355 €. Malgrat aquest augment generalitzat, persisteixen notables desigualtats entre els diferents règims de cotització. Els jubilats provinents de la Mineria del Carbó reben la pensió mitjana més elevada, superant els 2.900 € mensuals, una xifra que contrasta fortament amb els poc més de 1.000 € que perceben els autònoms del RETA. Aquestes disparitats reflecteixen les diferències en les condicions laborals i les bases de cotització històriques de cada sector professional.

Durant la cimera immobiliària The District, celebrada a la Fira de Barcelona fins dijous, grans inversors i promotors han criticat durament les regulacions d’habitatge a Catalunya. Consideren que mesures com el topall del lloguer i l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge social “paralitzen” Barcelona i fan inviables els projectes. Figures clau com Juan Velayos, president de l’esdeveniment, i Jaime-Enrique Hugas adverteixen que aquestes polítiques, que qualifiquen d’“idees d’il·luminat”, provoquen la fugida de capital i que alguns grans tenidors ja venen les seves propietats. A més, segons el promotor Ricard Domingo, la normativa desplaça els petits promotors a zones no tensionades, fet que hi apuja els preus. La seva reclamació principal és eliminar aquestes traves per facilitar la inversió privada i construir l’habitatge necessari.

L’índex socioeconòmic territorial del 2022, publicat per l’Idescat, evidencia una notable desigualtat a Catalunya. Matadepera, Castellolí i Tiana es consoliden com els municipis amb el nivell més alt, mentre que Barbens, Salt i Sant Pere Pescador registren els índexs més baixos. Aquesta bretxa és especialment pronunciada dins de les grans ciutats, on Girona i Badalona destaquen com les més desiguals, amb diferències superiors als 70 punts entre els seus barris més rics i els més pobres, com és el cas de Montjuïc i la Font de la Pólvora a Girona. Aquestes disparitats es reflecteixen en la renda per persona, on Matadepera gairebé triplica la de municipis com Salt. A Barcelona, la situació és similar, amb la renda dels veïns de les Tres Torres superant en més del triple la dels residents de Ciutat Meridiana.

Aena ha anunciat un pla inversor de 12.888 milions d’euros per al període 2027-2031, destinat a modernitzar i ampliar la seva xarxa d’aeroports. Aquest pla, que s’estendrà fins al 2035, pretén preparar les infraestructures per al creixement turístic previst per a les pròximes dues dècades, segons les projeccions de l’ACI. Les inversions es concentraran en els principals centres de distribució de passatgers, com Madrid i Barcelona, amb 4.000 i 3.000 milions d’euros respectivament, per augmentar la seva capacitat en uns 20 milions de passatgers cadascun. També es destinaran importants recursos a aeroports turístics com els de Tenerife, Lanzarote, Màlaga, Alacant-Elx, Eivissa i Menorca. A Catalunya, a més de l’ampliació del Prat, el pla inclou inversions als aeroports de Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, centrant-se en la modernització de terminals, millores en aparcaments i la promoció de la sostenibilitat amb projectes com el pla fotovoltaic de Reus. L’ampliació del Prat, impulsada pel president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Salvador Illa, preveu la reconfiguració de les terminals T1 i T2, millores a les pistes i la construcció d’un satèl·lit. Aquesta ampliació, però, genera controvèrsia entre els que la defensen com a motor econòmic i els que alerten del seu impacte ambiental i sobre la turistificació. Aena reconeix que aquest pla inversor comportarà un augment de les tarifes aeroportuàries, que han estat congelades durant una dècada, i que seran assumides pels passatgers durant els propers 20 o 25 anys.

L’economia catalana va experimentar un creixement interanual del 2,7% durant el segon trimestre del 2024, una dècima menys del previst inicialment per l’Idescat. Aquesta revisió a la baixa s’atribueix principalment a la desacceleració del sector industrial, afectada pels aranzels de Donald Trump i la recent imposició d’aranzels per part de la Xina a la indústria porcina espanyola. Malgrat aquestes dificultats, el consum intern i la inversió empresarial es mantenen sòlids, amb un creixement del 5,9% interanual en la formació bruta de capital. El sector terciari va créixer un 3,1%, la construcció un 2,3% i l’agrari un 4,4%, aquest últim afectat per la sequera. D’altra banda, les pimes, que representen el 66,2% de l’ocupació, van generar el 60,4% del VAB durant el 2023, segons l’Anuari de Pimec. Oriol Amat, president de l’Observatori de Pimec, va destacar la concentració creixent del VAB en les grans empreses. Finalment, Antoni Cañete, president de Pimec, va advertir que la patronal acudirà als tribunals si no s’aprova la seva entrada al Consell Econòmic i Social (CES) abans de finals d’any.

El consell d’administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA, considerant que infravalora significativament l’entitat i recomanant als accionistes que no l’acceptin. L’informe del consell argumenta que l’oferta no reflecteix el valor real del Sabadell, estimant que el preu és entre un 24% i un 37% inferior al seu valor real, sense comptar la prima de control. El conseller David Martínez, tot i coincidir que el preu és insuficient, considera l’estratègia del BBVA encertada i demana que es reconsideri l’oferta amb un preu competitiu. L’Associació d’Accionistes Minoritaris també ha recomanat cautela i esperar l’opinió del consell. Experts i analistes coincideixen en què la durada excessiva de l’operació, iniciada al maig del 2024 i marcada per la politització, ha estat perjudicial. Ara, la decisió final recau en els accionistes, amb el preu com a element central. El BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, manté la seva oferta inicial, mentre que el Sabadell, liderat per Josep Oliu i César González-Bueno, confia en la seva estratègia en solitari. El BBVA ha plantejat la possibilitat de conformar-se amb un 30% de les accions, fet que li permetria influència però no control total, retardant la seva estratègia i dificultant la suma dels beneficis. Analistes apunten que l’adquisició del Sabadell, amb beneficis provinents de mercats desenvolupats, milloraria la cotització del BBVA.

La inflació a Catalunya va experimentar un lleuger augment del 0,1% a l’agost, situant-se en el 2,4% interanual, el nivell més alt des de febrer. Aquest increment, el tercer consecutiu, es deu principalment a l’encariment de l’oci, l’hostaleria i els carburants. Malgrat aquest repunt, l’IPC català es manté per sota de la mitjana estatal, que es va mantenir estable al 2,7%, igual que al juliol. Aquesta estabilitat a nivell estatal s’atribueix a la baixada del preu de l’electricitat en comparació amb l’agost de 2024, que va compensar la pressió a l’alça dels carburants. Dins del cistell de la compra, productes com l’oli d’oliva i el sucre van registrar baixades de preu, mentre que la carn de vedella, el xai, la xocolata, el cafè i els ous van continuar encarint-se. Roger Gaspar, secretari general de CEDAC, va assenyalar que la bona collita d’olives d’enguany ha permès reequilibrar els preus després de la sequera dels anys anteriors. No obstant això, el preu de l’oli d’oliva encara es manté un 52% més elevat que el 2020. D’altra banda, productes tecnològics com ordinadors portàtils i mòbils van experimentar una baixada de preu interanual. Víctor Sabaté, de MediaMarkt Gavà, va explicar que això es deu a la millora de les prestacions dels dispositius actuals pel mateix preu, i no a una disminució del cost com a tal.

El Consell d’Administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’OPA del BBVA, recomanant als seus accionistes que no acceptin l’oferta per considerar-la “infravalorada”. El president del Sabadell, Josep Oliu, ha afirmat que l’oferta “va néixer morta”. L’entitat catalana argumenta que el preu ofert, de 0,70 euros en efectiu i una acció del BBVA per cada 5,5483 accions del Sabadell, no reflecteix el valor real del banc, estimant-lo entre un 24% i un 37% superior. A més, alerten sobre l’impacte fiscal negatiu per als accionistes i qüestionen les sinergies previstes pel BBVA. El Sabadell destaca la seva sòlida estratègia de creixement i la previsió de repartir 6.300 milions d’euros en dividends entre 2025 i 2027. Malgrat el rebuig, el president del BBVA, Carlos Torres, ha mantingut la seva oferta, considerant-la “inamovible”. La CNMV ha autoritzat l’operació, amb el vistiplau del govern espanyol, que ha imposat condicions per protegir l’interès general. Els accionistes tenen fins al 7 d’octubre per decidir, i el resultat es farà públic el 14 d’octubre. La decisió del Sabadell arriba després de la venda de la seva filial britànica TSB i l’anunci de repartir 2.500 milions d’euros entre els seus accionistes. David Martínez Guzmán, accionista del Sabadell, s’ha abstingut en la votació del Consell.