Durant la cimera immobiliària The District, celebrada a la Fira de Barcelona fins dijous, grans inversors i promotors han criticat durament les regulacions d’habitatge a Catalunya. Consideren que mesures com el topall del lloguer i l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge social “paralitzen” Barcelona i fan inviables els projectes. Figures clau com Juan Velayos, president de l’esdeveniment, i Jaime-Enrique Hugas adverteixen que aquestes polítiques, que qualifiquen d’“idees d’il·luminat”, provoquen la fugida de capital i que alguns grans tenidors ja venen les seves propietats. A més, segons el promotor Ricard Domingo, la normativa desplaça els petits promotors a zones no tensionades, fet que hi apuja els preus. La seva reclamació principal és eliminar aquestes traves per facilitar la inversió privada i construir l’habitatge necessari.

L’índex socioeconòmic territorial del 2022, publicat per l’Idescat, evidencia una notable desigualtat a Catalunya. Matadepera, Castellolí i Tiana es consoliden com els municipis amb el nivell més alt, mentre que Barbens, Salt i Sant Pere Pescador registren els índexs més baixos. Aquesta bretxa és especialment pronunciada dins de les grans ciutats, on Girona i Badalona destaquen com les més desiguals, amb diferències superiors als 70 punts entre els seus barris més rics i els més pobres, com és el cas de Montjuïc i la Font de la Pólvora a Girona. Aquestes disparitats es reflecteixen en la renda per persona, on Matadepera gairebé triplica la de municipis com Salt. A Barcelona, la situació és similar, amb la renda dels veïns de les Tres Torres superant en més del triple la dels residents de Ciutat Meridiana.

Aena ha anunciat un pla inversor de 12.888 milions d’euros per al període 2027-2031, destinat a modernitzar i ampliar la seva xarxa d’aeroports. Aquest pla, que s’estendrà fins al 2035, pretén preparar les infraestructures per al creixement turístic previst per a les pròximes dues dècades, segons les projeccions de l’ACI. Les inversions es concentraran en els principals centres de distribució de passatgers, com Madrid i Barcelona, amb 4.000 i 3.000 milions d’euros respectivament, per augmentar la seva capacitat en uns 20 milions de passatgers cadascun. També es destinaran importants recursos a aeroports turístics com els de Tenerife, Lanzarote, Màlaga, Alacant-Elx, Eivissa i Menorca. A Catalunya, a més de l’ampliació del Prat, el pla inclou inversions als aeroports de Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, centrant-se en la modernització de terminals, millores en aparcaments i la promoció de la sostenibilitat amb projectes com el pla fotovoltaic de Reus. L’ampliació del Prat, impulsada pel president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Salvador Illa, preveu la reconfiguració de les terminals T1 i T2, millores a les pistes i la construcció d’un satèl·lit. Aquesta ampliació, però, genera controvèrsia entre els que la defensen com a motor econòmic i els que alerten del seu impacte ambiental i sobre la turistificació. Aena reconeix que aquest pla inversor comportarà un augment de les tarifes aeroportuàries, que han estat congelades durant una dècada, i que seran assumides pels passatgers durant els propers 20 o 25 anys.

L’economia catalana va experimentar un creixement interanual del 2,7% durant el segon trimestre del 2024, una dècima menys del previst inicialment per l’Idescat. Aquesta revisió a la baixa s’atribueix principalment a la desacceleració del sector industrial, afectada pels aranzels de Donald Trump i la recent imposició d’aranzels per part de la Xina a la indústria porcina espanyola. Malgrat aquestes dificultats, el consum intern i la inversió empresarial es mantenen sòlids, amb un creixement del 5,9% interanual en la formació bruta de capital. El sector terciari va créixer un 3,1%, la construcció un 2,3% i l’agrari un 4,4%, aquest últim afectat per la sequera. D’altra banda, les pimes, que representen el 66,2% de l’ocupació, van generar el 60,4% del VAB durant el 2023, segons l’Anuari de Pimec. Oriol Amat, president de l’Observatori de Pimec, va destacar la concentració creixent del VAB en les grans empreses. Finalment, Antoni Cañete, president de Pimec, va advertir que la patronal acudirà als tribunals si no s’aprova la seva entrada al Consell Econòmic i Social (CES) abans de finals d’any.

El consell d’administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA, considerant que infravalora significativament l’entitat i recomanant als accionistes que no l’acceptin. L’informe del consell argumenta que l’oferta no reflecteix el valor real del Sabadell, estimant que el preu és entre un 24% i un 37% inferior al seu valor real, sense comptar la prima de control. El conseller David Martínez, tot i coincidir que el preu és insuficient, considera l’estratègia del BBVA encertada i demana que es reconsideri l’oferta amb un preu competitiu. L’Associació d’Accionistes Minoritaris també ha recomanat cautela i esperar l’opinió del consell. Experts i analistes coincideixen en què la durada excessiva de l’operació, iniciada al maig del 2024 i marcada per la politització, ha estat perjudicial. Ara, la decisió final recau en els accionistes, amb el preu com a element central. El BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, manté la seva oferta inicial, mentre que el Sabadell, liderat per Josep Oliu i César González-Bueno, confia en la seva estratègia en solitari. El BBVA ha plantejat la possibilitat de conformar-se amb un 30% de les accions, fet que li permetria influència però no control total, retardant la seva estratègia i dificultant la suma dels beneficis. Analistes apunten que l’adquisició del Sabadell, amb beneficis provinents de mercats desenvolupats, milloraria la cotització del BBVA.

La inflació a Catalunya va experimentar un lleuger augment del 0,1% a l’agost, situant-se en el 2,4% interanual, el nivell més alt des de febrer. Aquest increment, el tercer consecutiu, es deu principalment a l’encariment de l’oci, l’hostaleria i els carburants. Malgrat aquest repunt, l’IPC català es manté per sota de la mitjana estatal, que es va mantenir estable al 2,7%, igual que al juliol. Aquesta estabilitat a nivell estatal s’atribueix a la baixada del preu de l’electricitat en comparació amb l’agost de 2024, que va compensar la pressió a l’alça dels carburants. Dins del cistell de la compra, productes com l’oli d’oliva i el sucre van registrar baixades de preu, mentre que la carn de vedella, el xai, la xocolata, el cafè i els ous van continuar encarint-se. Roger Gaspar, secretari general de CEDAC, va assenyalar que la bona collita d’olives d’enguany ha permès reequilibrar els preus després de la sequera dels anys anteriors. No obstant això, el preu de l’oli d’oliva encara es manté un 52% més elevat que el 2020. D’altra banda, productes tecnològics com ordinadors portàtils i mòbils van experimentar una baixada de preu interanual. Víctor Sabaté, de MediaMarkt Gavà, va explicar que això es deu a la millora de les prestacions dels dispositius actuals pel mateix preu, i no a una disminució del cost com a tal.

El Consell d’Administració del Banc Sabadell ha rebutjat unànimement l’OPA del BBVA, recomanant als seus accionistes que no acceptin l’oferta per considerar-la “infravalorada”. El president del Sabadell, Josep Oliu, ha afirmat que l’oferta “va néixer morta”. L’entitat catalana argumenta que el preu ofert, de 0,70 euros en efectiu i una acció del BBVA per cada 5,5483 accions del Sabadell, no reflecteix el valor real del banc, estimant-lo entre un 24% i un 37% superior. A més, alerten sobre l’impacte fiscal negatiu per als accionistes i qüestionen les sinergies previstes pel BBVA. El Sabadell destaca la seva sòlida estratègia de creixement i la previsió de repartir 6.300 milions d’euros en dividends entre 2025 i 2027. Malgrat el rebuig, el president del BBVA, Carlos Torres, ha mantingut la seva oferta, considerant-la “inamovible”. La CNMV ha autoritzat l’operació, amb el vistiplau del govern espanyol, que ha imposat condicions per protegir l’interès general. Els accionistes tenen fins al 7 d’octubre per decidir, i el resultat es farà públic el 14 d’octubre. La decisió del Sabadell arriba després de la venda de la seva filial britànica TSB i l’anunci de repartir 2.500 milions d’euros entre els seus accionistes. David Martínez Guzmán, accionista del Sabadell, s’ha abstingut en la votació del Consell.

La Xina ha imposat aranzels temporals a la carn de porc europea, inclosa la catalana, com a represàlia pels aranzels de la UE als cotxes elèctrics xinesos. Aquests aranzels, que van entrar en vigor el dimecres, oscil·len entre el 20% per a empreses espanyoles com El Pozo, Noel, Campofrío i altres, i el 62% per a les que no cooperin amb la investigació “antidumping” xinesa. Pequín argumenta que les empreses europees practiquen competència deslleial, perjudicant els productors xinesos. La Comissió Europea, amb el portaveu Olof Gill, qüestiona els arguments xinesos i assegura que estudiarà la situació i manté obertes totes les opcions per defensar el sector. Aquesta mesura afecta significativament Catalunya, ja que la Xina és un mercat clau, absorbint el 43% de les exportacions agroalimentàries catalanes, amb més de 140.000 tones de carn de porc exportades el 2024. El sector porcí català, representat per figures com Miquel Àngel Bergés de Mercolleida, Genís Borrelleras de l’Escorxador d’Avinyó i Josep Maria Rodié de Vall Companys, preveu un impacte econòmic important, estimant pèrdues d’entre 5 i 10 euros per porc. La Generalitat, amb els consellers Òscar Ordeig i Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el sector i demanarà al govern espanyol que defensi els productors afectats. Tot i les tensions, ambdues parts afirmen estar obertes al diàleg per trobar una solució.

Ryanair ha anunciat una reducció de gairebé un milió de places en vols a Espanya per a la temporada d’hivern, principalment en aeroports regionals. La companyia, liderada per Eddie Wilson, argumenta que la pujada de taxes aeroportuàries d’Aena, del 6,62%, fa que aquests aeroports siguin poc competitius. S’eliminaran 36 rutes i es tancarà la base de Santiago de Compostel·la, a més de cancel·lar tots els vols a Vigo i Tenerife Nord. També es reduirà la capacitat a Astúries, Santander, Saragossa i Vitòria. A les Canàries, es retallaran 400.000 places, suprimint 36 connexions. Aquesta decisió s’afegeix a les 800.000 places ja eliminades a l’estiu per la mateixa raó, i Ryanair adverteix que podria desviar aquests vols cap a altres països com Itàlia, Marroc, Croàcia, Albània, Hongria o Suècia. Tot i això, la companyia preveu créixer en aeroports espanyols més grans, com ara Màlaga i Alacant, però no a Barcelona, que ja es troba al límit de la seva capacitat. Aquesta acció ha generat un fort xoc amb Aena, el president de la qual, Maurici Lucena, ha acusat Ryanair d’estratègia d’extorsió i de distorsionar les dades. El govern espanyol, a través del ministre Jordi Hereu, ha donat suport a Aena, defensant la racionalitat de les taxes. La vicepresidenta Yolanda Díaz ha demanat una reunió urgent amb Ryanair per abordar la situació i assegurar el compliment de la legislació laboral.

Nestlé ha destituït el seu conseller delegat, Laurent Freixe, després d’una investigació interna que va revelar una relació sentimental no declarada amb una subordinada directa. Aquesta acció, considerada fulminant, es va justificar per l’incompliment del codi de conducta de l’empresa, que prohibeix les relacions sentimentals entre superiors i subordinats. El president de Nestlé, Paul Bulcke, va supervisar la investigació juntament amb Pablo Isla, i va agrair a Freixe pels seus gairebé 40 anys de servei a la companyia. Freixe havia ascendit a CEO el 2024 després d’una llarga trajectòria a Nestlé, iniciada el 1986. El seu substitut és Philipp Navratil, anterior cap de Nespresso, qui compta amb 24 anys d’experiència a la multinacional. Nestlé ha assegurat que el canvi de lideratge no afectarà l’estratègia ni el ritme de creixement de l’empresa, que en el primer semestre de 2025 va obtenir beneficis nets de 5.400 milions d’euros. Aquest cas té similituds amb altres situacions en grans empreses, com la de BP el 2023 i la d’Andy Byron a Astronomer, on també es van produir destitucions per relacions no declarades amb col·legues.