Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

Un jutjat de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans de comunicació digitals espanyols per competència deslleial. La sentència, dictada pel Jutjat Mercantil número 15 arran d’una demanda de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), conclou que l’empresa va obtenir un avantatge competitiu il·lícit en utilitzar de manera indeguda les dades personals dels usuaris de Facebook i Instagram per a publicitat personalitzada. Aquesta pràctica infringeix sistemàticament el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea. El jutge Teodoro Ladrón considera que els guanys obtinguts il·legalment s’han de repartir entre els competidors del mercat. Meta ha anunciat que recorrerà la decisió, qualificant-la d’infundada, mentre que l’AMI la celebra com una victòria essencial per al periodisme i la democràcia.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

El Govern espanyol, a través de la ministra María Jesús Montero, ha iniciat la reforma del finançament autonòmic amb la promesa de presentar un nou model a principis del 2026 per a la seva aplicació el 2027. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha valorat positivament la proposta, ja que assegura que complirà el pacte d’investidura entre PSC i ERC en garantir la singularitat de Catalunya dins d’un marc multilateral. El nou sistema preveu incrementar el percentatge de cessió de tributs a les comunitats i avançar cap a una gestió fiscal més federal. Romero ha destacat que es respectarà el principi d’ordinalitat per corregir el desequilibri actual de Catalunya, que aporta més del que rep. Aquest procés s’emmarca en l’objectiu a llarg termini que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació de tots els impostos, amb la fita de gestionar l’IRPF íntegrament el 2028.

Davant la pressió financera sobre la Seguretat Social per la jubilació de la generació del “baby-boom”, el Govern d’Espanya impulsa una doble estratègia per garantir la sostenibilitat del sistema. D’una banda, proposa la “jubilació reversible”, una nova modalitat que incentiva els pensionistes a reincorporar-se al mercat laboral a temps parcial, compatibilitzant salari amb una part de la pensió i un complement econòmic. Aquesta mesura, analitzada per centres com FUNCAS, busca millorar el fracàs de l’anterior “jubilació flexible”. D’altra banda, el govern, a través de la ministra Elma Saiz, ha confirmat que mantindrà els coeficients reductors per a la jubilació anticipada, rebutjant la proposta de Podem i ASJUBI40 d’eliminar les penalitzacions per a treballadors amb més de 40 anys cotitzats. Aquestes polítiques s’implementen en un context on l’edat real de jubilació a Catalunya ja supera els 65 anys.

La intel·ligència artificial viu una febre inversora que ha disparat la valoració de les grans empreses tecnològiques a nivells històrics, amb Nvidia convertint-se en la primera companyia a assolir una capitalització borsària de cinc bilions de dòlars. Aquest creixement exponencial és impulsat per un grup reduït de corporacions, conegudes com les “set magnífiques” (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla), que participen en complexos “acords circulars” i bilions de dòlars en apostes especulatives. Un exemple clau és l’acord pel qual Microsoft posseeix el 27% d’OpenAI, que al seu torn compra xips a Nvidia. Aquesta dinàmica genera una creixent preocupació sobre una possible bombolla semblant a la de les “.com”, tal com adverteix l’economista Joan Torrent, qui assenyala el risc que aquesta esclati si els guanys previstos triguen a arribar i la tecnologia no es tradueix ràpidament en un benefici social generalitzat.

El Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta de Reial Decret per crear i ampliar diversos permisos laborals retribuïts. La mesura principal és la creació d’un nou permís de fins a 15 dies per a cures pal·liatives de familiars de fins a segon grau de consanguinitat. Aquest permís, que requerirà un informe mèdic, es podrà fraccionar en dos períodes o gaudir-se com una reducció de jornada. La reforma també contempla l’ampliació del permís per defunció de familiars propers fins a 10 dies, superant els dos actuals. Addicionalment, s’introdueix un permís d’un dia per acompanyar en l’exercici del dret a l’eutanàsia a una persona designada, sense necessitat de parentiu. La proposta ja ha estat enviada als agents socials per a la seva discussió abans de la seva validació parlamentària.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.

La companyia tèxtil Mango ha estat víctima d’un ciberatac que ha afectat un dels seus proveïdors externs de màrqueting, provocant una filtració de dades personals dels seus clients. L’incident, identificat com un atac a la cadena de subministrament, ha compromès informació de contacte com el nom de pila, el correu electrònic, el telèfon, el país i el codi postal. La companyia ha assegurat que no s’han vist afectades dades sensibles, com informació bancària, documents d’identitat o contrasenyes d’accés. Com a resposta, Mango ha activat els seus protocols de seguretat i ha notificat la bretxa a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Tant l’empresa com l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya han recomanat als usuaris que estiguin alerta davant de possibles comunicacions fraudulentes o intents de phishing en els pròxims dies.