Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.

La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.

El Banc Sabadell ha anunciat un canvi estratègic en la seva direcció amb el nomenament de Marc Armengol com a nou conseller delegat, en substitució de César González-Bueno. Aquest relleu es produeix quatre mesos després que l’entitat rebutgés amb èxit l’opa hostil del BBVA, una defensa liderada per González-Bueno, que deixa el banc de comú acord després d’un període de resultats positius. Armengol, fins ara màxim executiu de la filial britànica TSB, és vist com la figura idònia per al futur. El president del banc, Josep Oliu, ha destacat la seva experiència i el seu domini tecnològic com a claus per afrontar la “revolució tecnològica” que necessita l’entitat. Oliu també va subratllar la importància dels accionistes minoritaris en el fracàs de l’opa i va celebrar la tornada de la seu social a Catalunya com un signe de normalització.

El congrés Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat la creació de la Fundació ISE a Barcelona, una iniciativa que emula el model de la Mobile World Capital per estendre el seu impacte durant tot l’any. Presentada pel seu director general, Mike Blackman, durant l’edició rècord de l’ISE 2026 —que preveu superar els 85.000 assistents—, la fundació busca crear un “impacte durador”. Aquesta entitat privada, que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, se centrarà en tres pilars: el desenvolupament del talent per reduir el dèficit de professionals, el foment de la innovació i la responsabilitat social. La mesura pretén enfortir els lligams del saló amb Catalunya i potenciar un sector audiovisual local que, segons ha destacat el conseller Miquel Sàmper, ja genera més de 9.000 milions d’euros anuals.

El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

El president del BBVA, Carlos Torres, ha anunciat que l’entitat preveu generar 49.000 milions d’euros de capital de màxima qualitat fins a l’any 2028, una estratègia definida després del fracàs de l’opa hostil al Banc Sabadell. Malgrat un entorn geopolític complex, Torres ha qualificat el 2025 com un “any magnífic” per al banc, destacant un creixement extraordinari a mercats clau com Espanya i Mèxic. Del capital generat, 13.000 milions es destinaran a finançar el creixement de l’entitat, mentre que els 36.000 milions restants es dedicaran a la remuneració dels accionistes, amb el compromís de retornar tot el capital que excedeixi el 12%. Paral·lelament, el Banc Sabadell ha començat a traçar el seu propi camí, centrat en un “creixement prudent” dins del mercat espanyol.

Les previsions econòmiques per al 2026 apunten a un creixement generalitzat dels salaris a Espanya per sobre de la inflació, amb estimacions d’experts com el Banc d’Espanya o Randstad que oscil·len entre el 3,4% i el 5%. En aquest context, el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta formal per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, fins a assolir els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. Aquesta mesura, anunciada pel secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey i basada en les recomanacions d’un comitè d’experts, contempla que l’SMI quedi exempt de tributar a l’IRPF. La proposta està en fase de negociació amb els agents socials; la patronal CEOE podria acceptar-la si s’indexen els contractes públics, mentre que els sindicats la consideren una base acceptable. Per la seva banda, els funcionaris tenen pactat un increment del 2%.

El 2026, el sistema públic de pensions espanyol es reforçarà amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives, seguint la fórmula pactada per l’exministre José Luis Escrivá per garantir el poder adquisitiu. Per combatre desigualtats, els increments seran majors per a les prestacions més baixes: les pensions mínimes no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 11,4%, mentre que les mínimes contributives i les SOVI ho faran un 7%. Aquesta consolidació del pilar públic contrasta amb el lent desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, impulsats per llei el 2022. Malgrat els incentius, només el sector de la construcció ha implementat un pla sectorial de forma massiva. La baixa adopció, fins i tot entre autònoms, s’explica per la manca d’exemple de les administracions i la prioritat de sindicats com CCOO i UGT de negociar millores salarials directes per assegurar cotitzacions més altes al sistema públic, considerat l’eix principal de la jubilació.