El president de Pimec, Antoni Cañete, ha estat reelegit vicepresident de la patronal europea de petites i mitjanes empreses, SME United, durant l’assemblea anual celebrada a Brussel·les. Aquesta decisió reforça l’estratègia de la patronal catalana per consolidar la seva presència i la influència de les pimes catalanes en el diàleg social de la Unió Europea. En la mateixa sessió, l’italià Davide Galli va ser nomenat nou president de l’organització per al període 2026-2027. Cañete ha manifestat la seva intenció de continuar impulsant el pla estratègic de l’entitat, que se centra en objectius clau com la lluita contra la morositat, la reducció de la burocràcia i la promoció de la participació de les pimes en la compra pública, assegurant així una veu pròpia i estable per al teixit empresarial català i espanyol a Brussel·les.

La detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès ha desencadenat una greu crisi en el sector porcí català, un dels principals exportadors d’Europa. La pèrdua de l’estatus de país lliure de PPA ha provocat la suspensió immediata de les exportacions a nombrosos països extracomunitaris, generant un col·lapse a la cadena productiva amb acumulació de bestiar a les granges i carn als escorxadors. Aquesta situació ha causat un desplom històric dels preus, registrat per Mercolleida com la caiguda més gran des de la implantació de l’euro. Com a conseqüència, segons Unió de Pagesos, molts productors ja venen per sota del cost de producció, abocant les pimes a pèrdues. Les autoritats, com el conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas, centren els esforços a contenir el focus a la “zona zero” i a negociar acords de regionalització, com el que la Xina ha acceptat, per reobrir els mercats.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.

La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.

El fabricant aeronàutic Airbus ha ordenat la immobilització immediata de fins a 6.000 avions del seu model A320 a causa d’una greu vulnerabilitat al programa de control de vol. La companyia ha detectat que la radiació solar intensa pot corrompre dades essencials del sistema ELAC, que gestiona els elevadors i alerons. Aquesta decisió urgent es va prendre arran d’un incident en un vol de JetBlue el 30 d’octubre, que va patir un descens sobtat i va haver d’aterrar d’emergència. La solució requereix una actualització de programari que, en uns 1.000 aparells, implicarà un canvi de maquinari que durarà setmanes. Com a conseqüència, s’han produït interrupcions operatives a escala mundial, amb aerolínies com Air France, Avianca i American Airlines reportant cancel·lacions i retards significatius.

Les pensions contributives a Espanya experimentaran una pujada previsible del 2,7% a partir de l'1 de gener de 2026, una mesura que beneficiarà prop de 9,4 milions de pensionistes. Aquesta revalorització, que suposarà un increment mitjà d’uns 40 euros mensuals per a la jubilació, es calcula a partir de la dada avançada de la inflació de novembre, situada en el 3%. La xifra definitiva serà confirmada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 12 de desembre. Aquesta actualització, emmarcada en la reforma impulsada per José Luis Escrivá per mantenir el poder adquisitiu, es produeix en un context on la moderació de l’IPC general es deu principalment a la baixada dels preus de l’electricitat, que compensa l’encariment dels aliments. Les pensions mínimes i no contributives tindran un increment superior, encara per determinar.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el seu informe biennal sobre Espanya, insta el país a aprofitar el creixement econòmic per dur a terme una “consolidació fiscal” i reformes estructurals. Segons l’informe, presentat pel secretari general Mathias Cormann i el ministre Carlos Cuerpo, aquestes mesures són clau per afrontar “futurs xocs”, com l’increment de la despesa per l’envelliment de la població, que es preveu que superi el 25% del PIB el 2050. Entre les principals recomanacions, l’OCDE proposa ajustar el sistema de pensions a l’esperança de vida i ampliar el període de càlcul de la prestació, a més d’incentivar l’allargament de la vida laboral. En l’àmbit fiscal, suggereix apujar impostos indirectes com l’IVA sobre els carburants i eliminar exempcions fiscals a les empreses. Finalment, l’organisme adverteix de l’alta percepció de corrupció i demana un nou pla anticorrupció.

Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

Un jutjat de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans de comunicació digitals espanyols per competència deslleial. La sentència, dictada pel Jutjat Mercantil número 15 arran d’una demanda de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), conclou que l’empresa va obtenir un avantatge competitiu il·lícit en utilitzar de manera indeguda les dades personals dels usuaris de Facebook i Instagram per a publicitat personalitzada. Aquesta pràctica infringeix sistemàticament el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea. El jutge Teodoro Ladrón considera que els guanys obtinguts il·legalment s’han de repartir entre els competidors del mercat. Meta ha anunciat que recorrerà la decisió, qualificant-la d’infundada, mentre que l’AMI la celebra com una victòria essencial per al periodisme i la democràcia.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.