Jorge Español, l’advocat de Vilanova de Sixena, ha sol·licitat al jutjat d’Osca l’embargament cautelar de béns del MNAC per valor de 150 milions d’euros. Aquesta mesura preventiva pretén garantir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que ordena el retorn de les pintures murals de Sixena. Español argumenta que el MNAC ha desafiat la sentència al·legant la impossibilitat tècnica del trasllat, tot i que els pèrits van declarar durant el judici que era viable. L’advocat ha demanat també el tancament de les sales on s’exposen les pintures, la documentació per al desmuntatge i la vigilància policial de les obres. A més, ha advertit de possibles delictes de desobediència per part dels responsables del museu. Mentrestant, tècnics aragonesos continuen al MNAC avaluant l’estat de les pintures, després que el museu proposés un termini de nou mesos per al trasllat, una proposta rebutjada pels tècnics que exigeixen escurçar els terminis.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha rebut una donació de més de 10.000 fotografies inèdites realitzades per Manuel Herrera i Ges entre 1906 i 1936. Aquest fons, cedit pel Col·legi Claver, documenta la vida quotidiana, esdeveniments socials i monuments de Lleida abans de la Guerra Civil, incloent imatges de la Seu Vella i del pianista Ricard Viñes. Joan Talarn, president de l’IEI, ha destacat la importància d’aquestes imatges per a la preservació de la memòria històrica. Paral·lelament, el Centre de Fotografia KBr de Barcelona presenta una exposició de Joan Andreu Puig Farran, fotoperiodista català actiu entre 1929 i 1939. L’exposició, comissariada per Toni Monné Campañà i Arnau Gonzàlez Vilalta, recupera la seva obra, considerada perduda fins al 2014 quan la seva família va contactar amb El Periódico. El KBr també acull una exposició d’Edward Weston, fotògraf nord-americà i fundador del grup f/64, que explora la seva evolució artística des del pictorialisme fins a l’abstracció a través de la representació d’objectes quotidians.
La sentència del Tribunal Suprem ordenant el retorn de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir aragonès ha generat una forta controvèrsia. Experts catalans, incloent els Conservadors Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), alerten sobre la fragilitat de les obres i el risc de danys irreparables durant el trasllat. El MNAC afirma que les pintures, rescatades per Josep Gudiol del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat durant la Guerra Civil, no han sortit mai del museu, excepte un moviment intern fa 30 anys i préstecs de petits fragments abans del 1997. L’exdirectora de Patrimoni d’Aragó, Marisancho Menjón, qüestiona els arguments del MNAC i denuncia que no es va permetre l’accés dels tècnics aragonesos al museu. El govern aragonès, liderat per Jorge Azcón, pressiona per al retorn immediat de les pintures, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, prioritza la conservació de les obres i espera l’informe tècnic del MNAC. Nou exconsellers de Cultura han signat un manifest a favor de la permanència de les pintures al MNAC, destacant la seva fragilitat i el paper del museu en la seva conservació. El president del Parlament, Josep Rull, ha expressat el seu suport al MNAC i ha instat a exhaurir totes les vies judicials. L’Associació Professional de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE) recolza el trasllat basant-se en la sentència del Suprem.
- https://www.3cat.cat/324/el-mnac-recorda-que-lunic-moviment-dels-murals-de-sixena-va-ser-fa-30-anys-duna-sala-a-una-altra/noticia/3355316/
- https://www.3cat.cat/324/el-protocol-aragones-per-al-trasllat-de-les-pintures-de-sixena-sha-fet-sense-veure-les/noticia/3354748/
- https://www.3cat.cat/324/manifest-dexconsellers-de-cultura-a-favor-que-les-pintures-de-sixena-es-quedin-al-mnac/noticia/3355368/
- https://naciodigital.cat/politica/el-mnac-entre-lespasa-i-la-paret-com-protegir-les-pintures-de-sixena-sota-la-lupa-del-suprem.html
Suu, coneguda per la seva barreja d’inseguretat existencial i calidesa estiuenca, va actuar a la Casa Seat com a part del cicle Secret Shows de Les Nits de Barcelona. El concert, organitzat per Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grupo Clipper’s, va servir com a preludi a la seva gira d’estiu per presentar el seu quart àlbum, “Material sensible”. Suu va interpretar cançons del seu nou disc, com “Cantando goles” i “Passen coses”, així com èxits anteriors com “Tant de bo” i “Eres un temazo”. Mentrestant, el Primavera Sound 2023 va acollir més de 400 artistes en 16 escenaris al Parc del Fòrum. Entre els artistes destacats, es van incloure Ciutat, amb el seu funky electrònic; Aiko el Grupo, amb el seu riot punk; CMAT, amb la seva barreja de música de cantautora i americana; Red Stamp, el nou grup de Núria Graham; Wolf Alice, amb el seu rock expansiu; TV on the Radio, veterans de l’indie; Wet Leg, amb el seu rock britànic enèrgic; Maig, amb la seva música electrònica i melodies; Black Country, New Road, amb la seva música complexa i posades en escena elaborades; i Fontaines DC, amb el seu estil post punk i rock d’estadis.
El Último de la Fila, amb Manolo García i Quimi Portet, ha anunciat noves dates per a la seva gira de retorn el 2026 després d’esgotar les entrades en poques hores. A causa de l’alta demanda, s’han afegit concerts a Barcelona (7 de maig a l’Estadi Olímpic Lluís Companys), Bilbao (5 de juny al Bizkaia Arena BEC) i València (9 de juliol a l’Estadi Ciutat de València). Aquestes dates se sumen a les ja anunciades, que també van penjar el cartell de “sold out” ràpidament. Les entrades per a les noves dates es posaran a la venda aquest divendres 30 de maig a les 10 del matí. A més, s’ha anunciat una propera venda d’entrades per a Madrid el 16 de juny, tot i que la ubicació del concert encara està per determinar. L’èxit de vendes ha estat acompanyat de queixes sobre la gestió de Ticketmaster, amb usuaris reportant problemes tècnics i preus superiors als anunciats inicialment pel grup.
El DocsBarcelona 2025 ha tancat la seva 28a edició amb més d'11.000 assistents, un augment del 18% respecte a l’any anterior. “La memoria de las mariposas”, de Tatiana Fuentes, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula, destacant la seva exploració de les víctimes indígenes del comerç del cautxú al Perú i la seva “resignificació de les imatges”. “Grup natural”, de Nina Solà, ha rebut el premi a la millor pel·lícula catalana, presentant un retrat universal del sistema educatiu a través d’un institut de Barcelona. El premi del públic ha estat per a “Mares”, mentre que el documental ucraïnès “Timestamp”, de Katerina Gornostai, ha guanyat el Premi del Jurat, centrant-se en l’esforç per mantenir les escoles obertes durant el conflicte amb Rússia. “The dialogue police”, de Susanna Edwards, ha rebut el premi a la rellevància periodística d’EL PERIÓDICO, amb una menció especial per a “Facing war”, de Tommy Gulliksen, que segueix els esforços de Jens Stoltenberg per frenar la guerra d’Ucraïna. Altres premis inclouen el Nou Talent per a “Two strangers trying not to kill each other”, de Jacob Perlmutter i Manon Quimet, i el de Millor Muntatge per a “Always”, de Deming Chen. Finalment, Heino Deckert ha rebut el Premi d’Honor.
L’escriptor barceloní Chufo Lloréns ha mort als 94 anys. Nascut el 1931, Lloréns va combinar una reeixida carrera en el món de l’espectacle amb la seva passió per la literatura. Va ser propietari de conegudes discoteques barcelonines com El Papagayo i Don Chufo, i va col·laborar amb figures com Pedro Ruiz. A partir dels anys 80, va iniciar la seva carrera literària, destacant en el gènere de la novel·la històrica. Amb obres com “Et donaré la terra” i “Mar de foc”, ambientades a la Barcelona medieval, va aconseguir un gran èxit de vendes, superant el milió d’exemplars i traduint-se a diversos idiomes. Altres títols destacats inclouen “La llei dels justos”, sobre la Barcelona modernista, i “El destí dels herois”, que aborda els conflictes europeus del segle XX. La seva última novel·la, “Res no passa el dia abans”, va ser publicada l’any passat. Lloréns va ser guardonat amb la Medalla d’Honor de Barcelona el 2011. La seva mort ha estat lamentada per l’editorial Penguin Random House i nombrosos lectors.
El Ministeri de Consum, dirigit per Pablo Bustinduy, investigarà una important empresa de venda d’entrades, presumptament Ticketmaster, per possibles irregularitats en la venda online de tiquets pels concerts de Bad Bunny a Espanya el 2026. L’artista porto-riqueny oferirà 12 concerts, dos a Barcelona i deu a Madrid. La investigació sorgeix arran de la denúncia de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que acusa Ticketmaster de pràctiques “irregulars i abusives” en la fixació de preus, utilitzant un sistema de preus dinàmics que els incrementa segons la demanda i aplicant càrrecs addicionals poc clars. El Ministeri vol determinar si aquests càrrecs addicionals compleixen la legalitat. Aquesta investigació se suma a un expedient informatiu ja obert contra diverses empreses de venda d’entrades online, iniciat després d’una denúncia de l’OCU el 2024 per la repercussió de les despeses de gestió al consumidor. Bustinduy ha afirmat que el preu final ha de ser transparent des del principi i que la nova llei de defensa dels consumidors obligarà a incloure les despeses de gestió en el preu inicial. Tot i les queixes i les dificultats en el procés de compra, les entrades pels concerts de Bad Bunny estan esgotades.