El pianista i compositor Eddie Palmieri va morir dimecres als 88 anys. Nascut a Nova York en una família porto-riquenya, Palmieri va ser una figura clau en l’evolució de la salsa i el jazz afrollatí. Va fundar La Perfecta el 1961, una orquestra innovadora que incorporava trombons en lloc de trompetes, fusionant ritmes afrocaribenys amb influències del jazz. A la dècada dels 70, va expandir la seva fusió musical incorporant elements de rock, soul i música clàssica, col·laborant amb artistes com Israel López “Cachao” i Alfredo “Chocolate” Armenteros. El seu àlbum de 1973, “The Sun of Latin Music”, gravat amb Lalo Rodríguez, va ser el primer a guanyar un Grammy a la música llatina. Palmieri va continuar guanyant diversos Grammys al llarg de la seva carrera, incloent-hi premis per “Palo pa’ la rumba”, “Solito”, “Masterpiece / Obra maestra” amb Tito Puente, “¡Escúchame aquí!” i “Simpático” amb Brian Lynch. A més del seu èxit musical, Palmieri va ser un defensor del reconeixement de la música llatina i va abordar temes socials i polítics en la seva obra. La seva música, festiva i alhora compromesa, va deixar una empremta inesborrable en la història de la música llatina.

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona serà la seu dels XVIII Premis Gaudí, que tindran lloc el 8 de febrer de 2026. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, premiarà les millors produccions cinematogràfiques catalanes estrenades durant el 2025. Es repartiran premis en 24 categories, que inclouen millor pel·lícula, millor documental, millor curtmetratge, i reconeixeran també els talents creatius i tècnics del sector. A més, es lliurarà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a una figura destacada del cinema català. El calendari dels premis començarà el 4 de novembre amb la presentació de les candidatures a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on es farà pública la llista completa de pel·lícules inscrites. Posteriorment, el 16 de desembre, es coneixeran els nominats en un acte a la Pedrera. Com a novetat d’aquest any, s’amplien a cinc les nominacions a millor pel·lícula per donar més visibilitat a les produccions en català.

Tècnics del govern d’Aragó van accedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per iniciar l’aixecament fotogramètric de les pintures de Sixena, situades a les sales 16 i 17. Aquesta acció s’emmarca dins del compliment de la sentència judicial que obliga el museu a retornar les obres en un termini de set mesos. L’aixecament fotogramètric permetrà comparar l’estat actual de les pintures amb les del monestir de Sixena, el seu lloc d’origen. Els tècnics també revisaran la documentació sobre el tractament i conservació de les obres, i les condicions ambientals de les sales. L’accés dels tècnics va coincidir amb el dia de tancament del museu i es va produir enmig d’una protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb la presència de figures com Laura Borràs i Lluís Llach, que volien impedir l’entrada dels tècnics. Malgrat la concentració d’una cinquantena de manifestants, els tècnics van accedir al museu per una altra porta. El president d’Aragó, Jorge Azcón, va acusar el president de la Generalitat, Salvador Illa, de mentir sobre la seva col·laboració en el trasllat, mentre que Illa va defensar la tasca del MNAC en la preservació de les pintures. Els tècnics aragonesos disposen de tres dies per a l’anàlisi, que inclou l’estudi dels sistemes d’ancoratge de les pintures.

La jutgessa d’Osca, Rocío Pilar Vargas, ha emès una ordre d’execució definitiva per al retorn de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té un termini de set mesos per complir la sentència del Tribunal Suprem. La jutgessa ha reconegut l’“especial complexitat” del trasllat, donant al museu l’opció de presentar un calendari alternatiu en deu dies. Aquest termini, però, s’allargarà fins a principis de setembre a causa del mes d’agost inhàbil. La resolució permet l’accés dels tècnics aragonesos a les sales del MNAC on es troben les pintures, amb les sales tancades al públic, per supervisar el procés. El MNAC haurà de facilitar també dades ambientals de les sales i documentació relacionada amb les obres. Tot i la petició del govern aragonès, la jutgessa ha desestimat, de moment, la imposició de multes per incompliment, però no descarta aplicar-les més endavant. El MNAC presentarà informes tècnics argumentant els riscos del trasllat, ja que consideren que el factor temps no els minimitza.

La 48a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va estar marcada per la polèmica sobre l’havanera ‘El meu avi’. La cançó, composta per Josep Lluís Ortega Monasterio, havia estat retirada del programa oficial per primera vegada en la història de l’esdeveniment, arran de les acusacions d’explotació sexual de menors contra el compositor revelades en el documental ‘Murs de silenci’. L’alcaldessa Laura Millán va defensar la decisió, presa en consens amb els grups Neus Mar, Peix Fregit, Port-Bo i Terra Endins, i va assegurar que no s’havia prohibit als grups acompanyar el públic si aquest la cantava. Malgrat la polèmica, i després d’una forta xiulada i mocadorada del públic, els grups van acabar interpretant ‘El meu avi’, que va tancar la cantada. El net del compositor, Koldo Ortega Monasterio, va qualificar el fet com una “victòria del poble català” i va reiterar la seva intenció de continuar amb la querella contra els autors del documental, reclamant una indemnització d’un milió d’euros. L’Ajuntament de Palafrugell va emetre un comunicat subratllant que la decisió final de cantar ‘El meu avi’ va ser presa pels grups en el moment, davant la pressió del públic.

El director del MNAC, Pepe Serra, ha comparegut públicament per primera vegada des de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn dels frescos de Sixena a Aragó. Serra ha afirmat que el museu presentarà un “escrit d’oposició” a l’execució forçosa de la sentència, argumentant que el trasllat suposa un “risc important de danys” a les obres. Nous estudis realitzats pels tècnics del MNAC confirmen l’“evident vulnerabilitat” dels frescos, que actualment tenen un gruix d'1 mil·límetre. Aquests frescos, arrancats del monestir de Sixena després d’un incendi durant la Guerra Civil, són considerats “artefactes extremadament fràgils” a causa de la seva complexa restauració i la seva sensibilitat als canvis de temperatura i humitat. Serra ha insistit en la “incapacitat tècnica” per dur a terme el trasllat sense posar en perill les pintures, i ha qüestionat l’estat del monestir de Sixena per a la seva correcta conservació. Malgrat la sentència ferma, el director del MNAC manté l’“esperança” que la jutgessa d’Osca reconsideri la decisió. Mentrestant, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena ha presentat un recurs per la “dilatació del procés”, mentre que el govern d’Aragó, liderat per Jorge Azcón, ha suspès la participació dels seus tècnics en el grup de treball per al trasllat, després de considerar “inacceptable” la posició del MNAC. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha lamentat aquesta decisió i ha demanat que el procés es resolgui “amb rigor i dins la legalitat”.

L’actor Eduard Fernández ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia 2025, concedit pel Ministeri de Cultura. Aquest reconeixement a la seva trajectòria de 40 anys arriba després d’un any d’èxits, destacant les seves interpretacions a “El 47”, com a Manolo Vital, i a “Marco”, com a Enric Marco. El jurat va destacar la seva versatilitat en encarnar personatges tan diversos, des de figures històriques com el missioner Pere Casaldàliga, l’agent secret Francisco Paesa, Millán-Astray i Òscar Camps, fins a personatges de ficció en pel·lícules de directors com Cesc Gay, Mariano Barroso, Juan Cavestany, Mar Coll, Belén Funes, Pedro Almodóvar, Alejandro González Iñárritu i Agustí Villaronga. El premi, dotat amb 30.000 euros, se sol lliurar al Festival de Sant Sebastià. Aquest guardó se suma a un extens palmarès que inclou quatre premis Goya i cinc premis Gaudí, convertint-lo en l’actor més guardonat amb aquest darrer premi. Fernández, que també va rebre una Concha de Plata al Millor Actor el 2016, ha participat en pel·lícules com “Alatriste” i “El mètode Grönholm”, i va formar part de la companyia de teatre Els Joglars. Als 60 anys, es troba en un moment culminant de la seva carrera.

Màrcia Cisteró ha estat proclamada guanyadora del 51è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, un dels premis més antics d’Espanya en arts escèniques, que reconeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. El jurat, format per membres de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i crítics de Núvol, ha destacat la versatilitat i la capacitat interpretativa de Cisteró, que s’ha consolidat com una figura clau de l’escena catalana al llarg de gairebé tres dècades de carrera. El premi reconeix la seva actuació en quatre muntatges diferents: “Tots ocells” i “A Macbeth song”, dirigides per Oriol Broggi, i “Les bacants” i “Opereta imaginària”, dirigides per Albert Arribas. Aquestes obres mostren la seva versatilitat i la seva capacitat per interpretar papers diversos, des de clàssics grecs fins a obres contemporànies. Amb aquest guardó, Cisteró es converteix en la segona actriu en rebre el Premi Margarida Xirgu per quatre muntatges simultanis, després d’Anna Lizaran l’any 1982. L’acte de lliurament del premi, organitzat per Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, tindrà lloc al Teatre Romea de Barcelona el 21 de juliol.

María José Cifuentes assumirà la direcció del Mercat de les Flors al setembre del 2025, succeint a Àngels Margarit. Aquest canvi marca l’inici d’una nova etapa per a la institució, centrada en la innovació, la captació de nous públics i la consolidació del seu prestigi com a referent de la dansa contemporània, tant a nivell local com internacional. El projecte de Cifuentes per al període 2025-2029 preveu la revisió i actualització dels programes actuals, amb èmfasi en el reforç de la creació artística, la mediació cultural i la projecció territorial i internacional del Mercat. La comissió de selecció ha valorat molt positivament la seva proposta, destacant-ne la solidesa, ambició i coherència amb els reptes del sector. Cifuentes, actual directora del Centre Cultural Gabriela Mistral (GAM) a Santiago de Xile, compta amb una àmplia experiència en direcció, gestió, recerca, docència i curadoria en l’àmbit de les arts escèniques. La seva trajectòria inclou la direcció del centre de creació NAVE i la participació en MOV-S Xile, un projecte impulsat pel mateix Mercat de les Flors. També ha estat vinculada a institucions com la Universitat d’Alcalá, el Museu Reina Sofía, Medialab Prado, Casa Encendida i Matadero Madrid. Amb aquest nomenament, el Mercat de les Flors reafirma el seu compromís amb l’excel·lència artística, la innovació i la connexió amb la ciutadania.

El Govern d’Aragó ha sol·licitat al Jutjat d’Osca l’execució forçosa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el retorn de les pintures murals de Sixena. Aquesta petició arriba després que el MNAC no complís el termini voluntari de 20 dies establert pel Suprem. L’executiu aragonès ha presentat un cronograma que preveu el trasllat en set mesos i demana accés immediat per als seus tècnics a les sales del MNAC on s’exposen les obres, així com a la documentació relacionada amb el seu muntatge i les condicions ambientals. A més, sol·liciten un aixecament fotogramètric de les sales. En cas d’incompliment, Aragó demana multes de 5.000 euros diaris per al MNAC i adverteix de possibles delictes de desobediència per part del director del museu i el president del seu Patronat. El president aragonès, Jorge Azcón, ha afirmat que el seu govern vetllarà pel compliment de la sentència i ha expressat el seu sentiment de “traïció” després que el MNAC presentés un incident d’execució al·legant “incapacitat tècnica” per al trasllat. Aragó ha reiterat la idoneïtat de la sala capitular del monestir per rebre les pintures.