L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona durant la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara sobre la creació d’una nova beca de 80.000 euros per a autors llatinoamericans ha generat una forta controvèrsia. La iniciativa, presentada per l’alcalde Jaume Collboni amb l’objectiu de reviure la connexió literària de la ciutat amb Llatinoamèrica, ha estat durament criticada per entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català. Aquestes organitzacions argumenten que la mesura agreuja la precarietat dels escriptors locals i promou el castellà en un context d’emergència lingüística del català. En defensa de la beca, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, la qualifica d’acció proporcional i recorda que el consistori ja destina 150.000 euros anuals a les beques Montserrat Roig, majoritàriament per a autors catalans.

La 26a edició dels Grammy Llatins, celebrada a Las Vegas, va coronar Bad Bunny com el gran triomfador de la nit, en obtenir cinc guardons, entre els quals destaca el d’Àlbum de l’Any per “DeBÍ TiRAR MáS FOToS”. Altres premis principals van ser per a Karol G, que es va endur la Cançó de l’Any amb “Si Antes Te Hubiera Conocido”, i per a Alejandro Sanz, que va guanyar la Gravació de l’Any per “Palmeras en el jardín”. Els argentins Ca7riel & Paco Amoroso també van tenir una nit destacada amb cinc premis. La representació catalana va ser reconeguda amb el grup Las Migas, premiat amb el Millor Àlbum de Música Flamenca, i amb Aitana, que va aconseguir el seu primer gramòfon al millor disseny de portada. A més, la gala va retre homenatge a Raphael com a Persona de l’Any 2025.

El grup d’Osona Oques Grasses ha anunciat el seu comiat dels escenaris amb dos concerts històrics a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. La primera data anunciada, el 10 d’octubre de 2026, va generar una expectació sense precedents, i les 55.000 entrades es van exhaurir en només 21 minuts, amb una cua virtual que va superar les 100.000 persones. Davant d’aquesta demanda massiva, la banda va confirmar una segona actuació per al dia anterior, el 9 d’octubre de 2026, per tal d’acomiadar-se “com toca” de tots els seus seguidors. Amb aquesta fita, Oques Grasses es converteix en el primer grup que omple l’estadi de Montjuïc cantant en català, un esdeveniment que posa el punt final a una reeixida trajectòria de 15 anys en el panorama musical català.

En la seva nova novel·la gràfica, “Escobar. Una educación criminal”, Sebastián Marroquín, nascut Juan Pablo Escobar, ofereix un relat personal sobre la seva atípica infància. L’obra se centra en la seva experiència creixent envoltat de sicaris que li feien de cangur, enmig d’una violència constant, i posa el focus en ell mateix com a protagonista, no en el seu pare. L’objectiu de Marroquín és conscienciar i desmitificar la figura del líder del càrtel de Medellín, criticant obertament la glorificació que, segons ell, en fan plataformes com Netflix. L’autor exposa les profundes paradoxes de la seva criança, com rebre lliçons de valors i advertències contra la cocaïna del mateix home que ordenava assassinats. A més, reflexiona sobre la situació actual a Colòmbia, argumentant que la guerra contra el narcotràfic ha fracassat i que s’hauria d’abordar com un problema de salut pública.

El llançament del nou àlbum de Rosalía, titulat “Lux”, ha suposat un èxit global immediat, posicionant l’artista catalana com la tercera més escoltada del món a Spotify, només per darrere de Taylor Swift i Bad Bunny. L’impacte del disc ha estat aclaparador, amb dotze de les seves quinze cançons entrant al Top 50 Global de la plataforma. Destaquen tres temes al Top 10: “La Perla”, “Berghain” i “Reliquia”, un fet que converteix Rosalía en la primera artista espanyola a aconseguir aquesta fita simultàniament. A més, l’àlbum ha marcat una fita històrica amb “Divinize”, la primera cançó en català que debuta a la llista mundial de Spotify, consolidant el reconeixement internacional unànime que ha rebut el projecte per part de la crítica especialitzada.

El conflicte per les pintures murals de Sixena s’ha intensificat entre el Govern d’Aragó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’executiu aragonès exigeix el trasllat “d’urgència” de les obres, acusant el museu català de “deixadesa” en la seva conservació. Basant-se en informes tècnics, denuncien greus filtracions d’aigua, humitats i brutícia, i asseguren que el conjunt es pot desmuntar en 72 peces per a un trasllat segur, una operació que consideren més segura que mantenir-les a Barcelona. Per la seva banda, el MNAC ha rebutjat categòricament aquestes acusacions, qualificant-les de “falsedats”. El museu sosté, amb els seus propis informes, que les humitats són anteriors al 1995, que no han afectat les pintures i que la sala actual és completament segura. Aquesta disputa es produeix en el marc de l’execució de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn de les obres a Sixena.

L’artista catalana Rosalía ha publicat “Berghain”, el primer senzill del seu esperat nou àlbum, titulat “Lux”, que veurà la llum el 7 de novembre. Aquesta cançó és una col·laboració amb la cantant islandesa Björk i el músic nord-americà Yves Tumor, i compta amb la participació de l’Orquestra Simfònica de Londres. El tema, el nom del qual fa referència a un exclusiu club de Berlín, marca l’inici d’una nova etapa per a l’artista, que ha descrit aquest projecte com el primer que fa “sense por al fracàs”. L’àlbum “Lux” explorarà temàtiques com la mística femenina, la transformació i l’espiritualitat, utilitzant una paleta sonora més orquestral. El videoclip de “Berghain”, rodat a Varsòvia per la productora Canadà, presenta una estètica que combina la sensualitat i el misticisme.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.

L’actriu, directora i productora nord-americana Diane Keaton ha mort als 79 anys a Califòrnia. Considerada una de les grans icones de Hollywood, la seva carrera va estar profundament marcada per la col·laboració amb Woody Allen, de qui va ser musa i exparella. El seu paper a Annie Hall (1977) no només li va valer l’Oscar a la millor actriu, sinó que la va convertir en un referent de la dona independent i en un símbol de moda. A més d’aquest paper emblemàtic, Keaton va ser reconeguda per la seva interpretació de Kay Adams a la trilogia d’El Padrí i va guanyar dos Globus d’Or. Artista polifacètica, va destacar per la seva versatilitat en títols com Manhattan o Quan menys t’ho esperes. En l’àmbit personal, va ser un símbol de fortalesa en decidir adoptar dos fills en solitari als cinquanta anys.

El MNAC s’oposa al trasllat de les pintures murals de Sixena, argumentant la seva fragilitat i els riscos irreparables que podria suposar el seu moviment. El museu ha presentat un escrit d’oposició a l’execució de la sentència del Tribunal Suprem, acompanyat d’informes de prestigiosos experts internacionals, inclòs l’ICCROM, i un vídeo que mostra l’estat delicat de les pintures. L’enginyera Simona Sajeva destaca les microdeformacions, enfonsaments i tensions estructurals, advertint sobre possibles aixecaments, deformacions i pèrdues d’adherència durant el trasllat. El MNAC proposa un cronograma alternatiu d’un any i mig, qüestionant l’experiència i solvència de l’empresa contractada pel govern d’Aragó, liderada per Natalia Martínez de Pisón, i la seva capacitat per dur a terme una operació d’aquesta envergadura. El govern d’Aragó, però, considera la postura del MNAC “absolutament inacceptable” i insisteix en el compliment del termini de set mesos establert per la justícia. El museu ja ha iniciat el trasllat de les pintures profanes, que no van ser afectades per l’incendi del 1936, a diferència de les de la sala capitular.