Els cossos d’emergència de Catalunya han intervingut en dos incidents mortals separats durant la mateixa nit. A Premià de Dalt, els Bombers de la Generalitat van localitzar el cos d’un home mort a l’interior d’una caravana que es va incendiar en una zona d’horts. Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació per determinar les causes del foc. Paral·lelament, un ampli dispositiu de recerca es va activar al massís del Pedraforca per trobar un escalador desaparegut. El seu cos sense vida va ser finalment localitzat a la Canal Roja, al vessant nord, després de patir una caiguda mortal. La troballa va ser possible gràcies a una traça a la neu seguida pel Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers. En ambdós successos van participar unitats dels Bombers, Mossos i el SEM.

Aquest dimecres al matí, una avaria massiva originada a la infraestructura de Telefónica va provocar una caiguda generalitzada del servei de telecomunicacions a tot l’Estat, afectant més de 100.000 pimes. La incidència, que va començar a primera hora i va registrar un pic de notificacions al portal Downdetector cap a les nou, va impactar principalment els clients de Movistar Empresas. No obstant això, l’error es va estendre a altres operadores com Vodafone i Masorange, que utilitzen la mateixa xarxa. Les empreses afectades van experimentar una pèrdua total de connectivitat, incloent-hi telefonia fixa i mòbil, internet per cable, wifi i dades mòbils. Movistar va confirmar que els seus tècnics van treballar per solucionar el problema i va anunciar el restabliment progressiu del servei cap a dos quarts de dotze del migdia.

Dos casos judicials de gran rellevància avancen a Espanya amb acords i possibles rebaixes de penes. D’una banda, en la macroestafa immobiliària coneguda com a cas Cocoon, els principals acusats, entre ells l’advocat Francisco Comitre i el notari Enrique Peña, han arribat a un pacte amb la Fiscalia. Han reconegut haver estafat més d’un centenar de famílies, principalment gent gran i persones vulnerables, fent-los vendre els seus habitatges a preus irrisoris quan creien signar un préstec. A canvi, han obtingut rebaixes substancials de les condemnes, i el judici continuarà només per fixar la responsabilitat civil i les indemnitzacions. D’altra banda, en el cas de les mascaretes, el fiscal d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha obert la porta a rebaixar la petició de presó per al comissionista Víctor de Aldama per la seva col·laboració en la causa que també implica l’exministre José Luis Ábalos i Koldo García.

El director adjunt operatiu de la Policia Nacional, José Ángel González, ha presentat la seva dimissió arran d’una querella per un presumpte delicte d’agressió sexual interposada per una altra agent del cos. La denúncia, admesa a tràmit pel Jutjat de Violència sobre la Dona Número 8 de Madrid, detalla que González hauria aprofitat la seva posició jeràrquica per obligar la víctima, amb qui havia tingut una relació prèvia, a desplaçar-se a un habitatge oficial on s’hauria produït l’agressió. La querellant, que al·lega una dinàmica de control i dominació durant la seva relació, també denuncia delictes de coaccions, lesions psíquiques i malversació de fons públics, amb l’agreujant d’abús de superioritat. González ha estat citat a declarar en qualitat de querellat el pròxim 17 de març.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.

El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.

El Departament d’Interior i els sindicats dels Mossos d’Esquadra han formalitzat un acord laboral històric, fruit de vint reunions de treball, que millora substancialment les condicions del cos. El pacte inclou un increment salarial de 4.000 euros anuals per a l’escala bàsica, el més gran des del 1989, i una reducció de 100 hores de la jornada laboral anual. A més, s’amplien les vacances i es milloren les compensacions per nocturnitat i caps de setmana per afavorir la conciliació. Mentre que els sindicats SAP-Fepol i SME-Fepol han celebrat l’acord, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, Jupol, l’ha criticat durament. Jupol denuncia que el pacte accentua la greu desigualtat retributiva i eixampla la bretxa salarial entre els cossos policials, i reclama al govern espanyol una equiparació salarial real.

L’actor nord-americà Robert Duvall, considerat un dels intèrprets més respectats de la seva generació, ha mort als 95 anys. Al llarg de més de sis dècades de carrera, va construir una filmografia de gairebé 150 pel·lícules, destacant per la seva col·laboració amb el director Francis Ford Coppola. Aquest li va confiar papers icònics com el del ‘consigliere’ Tom Hagen a la saga El padrí, que li va valer la seva primera nominació a l’Oscar, i el del tinent coronel Bill Kilgore a Apocalypse now, recordat per la cèlebre frase sobre l’olor del napalm. Tot i que el seu primer paper rellevant va ser a Matar un rossinyol, va guanyar l’Oscar el 1984 per Gracias y favores. La seva dona, Luciana Duvall, va confirmar la seva mort, i la família ha demanat que no se celebri un funeral formal.

El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.