L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no podrà recaptar l'IRPF el 2026, tal com estava previst en l'acord d'investidura entre el PSC i ERC. El Pla Director de l'ATC, presentat pel Govern, ajorna aquesta fita fins al 2028, com a mínim. ERC, tot i assumir el retard, pressiona el PSC i el govern espanyol per accelerar les reformes legislatives necessàries. El portaveu republicà, Isaac Albert, ha instat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, a "posar-se les piles" i modificar la LOFCA, la Llei de Cessió d'Impostos i la Llei de Finançament de les comunitats autònomes. Albert adverteix que sense aquestes modificacions, la recaptació de l'IRPF no serà possible ni el 2028 ni el 2029. Junts, a través del seu vicepresident Antoni Castellà, qüestiona la viabilitat del Govern davant l'incompliment d'aquest compromís clau. ERC també ha advertit que el pla és "paper mullat" sense els canvis legislatius a Madrid i ha reiterat la seva amenaça de no donar suport als pressupostos si no hi ha avenços en el finançament.
El Govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, tanca un curs polític turbulent marcat pel cas Cerdán i la incertesa de la legislatura. Després d'un últim Consell de Ministres i la tradicional trobada amb el Rei, s'inicia un període de vacances amb l'objectiu d'apaivagar la tensió política i minimitzar els efectes de la presumpta trama de corrupció. Sánchez ha ordenat al Govern mantenir un perfil baix, similar a l'estratègia post-electoral del 2023, que va permetre negociacions discretes per assegurar la presidència del Congrés. L'Executiu vol centrar-se en la recuperació econòmica, destacant el creixement del 0,7% en el segon trimestre i la xifra rècord d'afiliats a la Seguretat Social. Malgrat la inestabilitat, el Govern referma el compromís de presentar els pressupostos del 2026, tot i que no garanteix portar-los a votació al Congrés. Pilar Alegría i Yolanda Díaz han subratllat la importància d'aquest "mandat constitucional", mentre que María Jesús Montero advoca per la prudència, prioritzant la garantia de suports previs a la votació. Sumar, per contra, defensa la tramitació dels pressupostos per obligar els grups parlamentaris a posicionar-se. L'aprovació dels pressupostos donaria estabilitat a la legislatura, però una derrota agreujaria la fragilitat del Govern. Mentrestant, es preveuen negociacions intenses amb els socis, incloent una possible reunió amb Carles Puigdemont, per intentar assegurar els suports necessaris. Entre les mesures aprovades, destaquen l'ampliació dels permisos retribuïts per naixement i paternitat i la creació de Rodalies Catalunya.
La tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat arran de l'ultimàtum del president Donald Trump a Moscou per assolir un alto el foc a Ucraïna. Trump va donar a Rússia un termini de 10 dies per signar un acord de pau, cosa que va provocar una dura resposta de l'expresident rus Dmitri Medvédev. Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, va advertir que cada ultimàtum de Trump és "un pas cap a la guerra". En resposta a les declaracions de Medvédev, que va qualificar d'"insensates" i "incendiàries", Trump va ordenar el desplegament de dos submarins nuclears prop de Rússia. Aquest moviment ha augmentat la preocupació per una possible escalada del conflicte. Medvédev, un cop delfí presidencial, ha guanyat protagonisme a les xarxes socials amb missatges bel·licosos. Trump, per la seva banda, ha utilitzat Truth Social per respondre a Medvédev, subratllant que "les paraules són molt importants i poden tenir conseqüències imprevistes". De moment, Rússia no ha respost oficialment al desplegament dels submarins, però Medvédev ha continuat amb la seva retòrica agressiva a través de Telegram. Aquest intercanvi d'amenaces a través de les xarxes socials ha intensificat la tensió entre ambdues potències, en un context ja marcat pel conflicte a Ucraïna.
A Vic-la-Gardiole, prop de Montpeller, una treballadora de 59 anys d'una escola bressol, Les Aresquiers, ha estat acusada de violar nou infants d'entre 3 i 4 anys. La dona, que treballava com a Agent Territorial Especialitzat en Escoles Infantils (ATSEM), va ser contractada l'octubre de 2024 i els presumptes abusos van tenir lloc des d'aleshores fins a principis de juliol de 2025, quan dues famílies van denunciar els fets a la policia. El Tribunal de Montpeller ha obert diligències judicials per violació i agressió sexual a menors de 15 anys per part d'una persona amb autoritat i ha decretat presó preventiva per a l'acusada. L'Ajuntament de Vic-la-Gardiole va suspendre cautelarment la treballadora després de les denúncies i ha expressat el seu suport a les famílies afectades. La investigació continua oberta per determinar si hi ha més víctimes.
Donald Trump i Ursula von der Leyen han arribat a un acord comercial després d'una reunió a Turnberry, Escòcia. Aquest acord estableix un aranzel del 15% per a tots els productes importats pels Estats Units des de la UE a partir de l'1 d'agost. Aquest percentatge substitueix l'aranzel general del 10% existent anteriorment. Es mantenen els aranzels del 50% a l'acer i l'alumini, i del 25% als cotxes europeus. Els productes farmacèutics també estaran subjectes a l'aranzel del 15%. Aquest acord arriba després d'una sèrie d'amenaces i negociacions tenses, iniciades a l'abril per Trump, que van afectar inicialment el 70% de les exportacions de la UE i amenaçaven amb aranzels de fins al 30%. A Catalunya, l'acord afectarà 3.161 empreses, amb un impacte particular en els sectors químic, farmacèutic, maquinària, agroalimentari i metall, que representen un 4,3% de les exportacions catalanes. El Govern ha anunciat un pla de 1.500 milions d'euros per mitigar l'impacte d'aquests aranzels. Aquest acord amb la UE s'emmarca en una sèrie de pactes i tensions comercials impulsades per Trump amb diversos països, com la Xina, el Vietnam, Corea del Sud i el Pakistan, mentre que altres, com l'Índia, el Canadà i el Brasil, encara no han tancat acords i s'enfronten a possibles aranzels.
Donald Trump ha ajornat l'entrada en vigor dels nous aranzels fins al 7 d'agost per donar temps a l'Oficina de Duanes dels Estats Units per adaptar-se. Aquesta decisió arriba després que el president signés un decret que incrementa els drets duaners a diversos països. Els aranzels oscil·len entre el 10% i el 41%, amb una mitjana del 15% per a la majoria, incloent la Unió Europea. Països com Síria (41%), Suïssa (39%) i Sèrbia (35%) enfronten taxes més elevades. L'acord amb la UE, assolit diumenge, estableix un aranzel general del 15% amb excepcions per a sectors com l'aeroespacial i els semiconductors, però productes com el vi i el cava estan inclosos. Encara s'espera un text legal que aclareixi els detalls. L'acord afecta aproximadament el 70% de les exportacions europees, valorades en uns 380.000 milions d'euros. Mentrestant, Trump ha augmentat els aranzels al Canadà al 35% i ha ajornat els de Mèxic 90 dies després d'una conversa amb la presidenta Claudia Sheinbaum. Pel que fa a Brasil, s'espera un aranzel del 50% per motius polítics relacionats amb l'exmandatari Jair Bolsonaro. A Catalunya, sectors com el químic, la maquinària, la metal·lúrgia i l'agroalimentari, especialment el vi, l'oli d'oliva i el porcí, es veuran afectats.
La justícia andorrana ha reactivat la causa contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz per l'anomenada operació Catalunya. S'investiga si l'administració del Partit Popular va pressionar la Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir informació sobre presumptes comptes de polítics catalans, com la família Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, amb l'objectiu de frenar el procés independentista el 2014. La jutge andorrana ha emès noves comissions rogatòries internacionals a Espanya, detallant els fets investigats i la participació individualitzada dels querellats, després que l'Audiència de Madrid rebutgés la petició inicial del 2022 per falta de concreció. La Fiscalia espanyola s'havia oposat a la investigació, al·legant una "finalitat política". Les querelles van ser interposades per l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA), el col·lectiu de juristes Drets i Higini Cierco, expresident de BPA. A més, la jutge ha citat com a testimonis l'excomissari José Manuel Villarejo i l'advocat José María Fuster-Fabra. Els investigats neguen les acusacions.
A l'Estació del Nord de Barcelona, la Policia Nacional va detenir dos homes per possessió de més de 30 quilos de cocaïna. La droga va ser descoberta durant un control rutinari de documentació a passatgers procedents de França i Itàlia el 25 de juliol. Els agents van observar un home nerviós a l'andana, pendent del seu mòbil mentre esperava un autobús de París. En arribar l'autobús, un passatger va lliurar-li una maleta pesada. El registre de les maletes va revelar 46 peces de roba impregnades de cocaïna, a més de pots de cacau, cafè i xampú que també contenien la substància. Un dels detinguts es trobava en situació irregular a Espanya. En ser descoberts, un dels homes va intentar fugir, però va ser interceptat amb l'ajuda de vigilants de seguretat. Ambdós individus van ser arrestats per un delicte contra la salut pública i es troben en presó provisional sense fiança.
La pressió sobre el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, continua augmentant després del seu processament per presumpta revelació de secrets. García Ortiz està acusat de filtrar un correu electrònic d'Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, que admetia frau fiscal. Mentre diverses associacions de fiscals demanen la seva dimissió, l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) ha sol·licitat al Tribunal Suprem la seva suspensió cautelar de feina i sou un cop comenci el judici oral. El jutge Ángel Hurtado ha donat tres dies a les parts (Fiscalia, defensa i acusacions) per pronunciar-se sobre aquesta petició. APIF, que actua com a acusació popular, argumenta que la suspensió és necessària per evitar que el fiscal designat per al cas actuï al servei de l'acusat, que és el seu superior jeràrquic. Aquesta és la tercera vegada que APIF demana la suspensió de García Ortiz, però en ocasions anteriors el jutge va argumentar que no estava capacitat per fer-ho. Mentrestant, García Ortiz es nega a dimitir i nega haver filtrat el correu. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reiterat que la decisió d'apartar-se és personal i que el govern no pot cessar-lo. L'Acte d'Obertura de Tribunals, previst pel 5 de setembre i presidit pel Rei, comptarà previsiblement amb la presència i el discurs de García Ortiz, malgrat la seva situació processal.
José María Ángel Batalla ha dimitit com a comissionat del govern espanyol per a la reconstrucció després de la DANA al País Valencià i com a president del PSPV-PSOE. La dimissió arriba arran d'una investigació de la Fiscalia Anticorrupció per la presumpta falsificació d'un títol universitari presentat el 1985 per accedir a una plaça de funcionari a la Diputació de València. L'Agència Valenciana Antifrau va iniciar una investigació arran d'una denúncia anònima, i posteriorment va remetre el cas a la Fiscalia. Batalla nega les acusacions, al·legant un "equívoc" i assegura que pot acreditar la documentació. Considera que ha estat víctima d'una "cacera" i un "procediment inquisitorial". El PP l'acusa d'estafador i exigeix que retorni els diners cobrats per la seva gestió. Zulima Pérez, assessora de la Secretaria d'Estat de Política Territorial, el substituirà com a comissionada. La Diputació de València, governada pel PP, ha anunciat que denunciarà Batalla. El cas ha generat controvèrsia, especialment després del cas similar de l'exdiputada del PP Noelia Núñez. Diana Morant, secretària general del PSPV, valora deixar la presidència del partit vacant. Batalla afirma tenir el suport del PSOE i de Pedro Sánchez.